Vivim en un món en crisi. Una crisi permanent que ens ho qüestiona tot. Un sistema capitalista col·lapsat, tip del seu propi èxit i incapaç de donar resposta a les necessitats de la gent a causa d’una redistribució injusta i ineficaç de la riquesa que genera. Amb unes institucions en crisi, més distanciades i més posades en dubte que mai per part de la ciutadania. Uns agents socials amb un índex de credibilitat cada cop més baix, tot i la representativitat que continuen tenint. Vivim una veritable crisi social i de valors.
I això que podria semblar una anàlisi apocalíptica de la nostra realitat, en el fons, s’hauria de convertir en una oportunitat de canvi. Etimològicament, crisi és tot el contrari a acceptar un destí inevitable. No ens podem resignar a creure que no existeixen receptes diferents per solucionar els problemes que tenim com a societat. No és veritat que l’única solució per donar viabilitat a les empreses depèn d’abaratir costos i devaluar els salaris. No és veritat que tinguem un sistema públic de pensions insostenible i que l’única solució implica retallar-lo. No és veritat que, per créixer econòmicament, hàgim de precaritzar l’ocupació i que hàgim de renunciar a rescatar socialment la gent que es troba en les bosses d’atur de llarga durada i de pobresa al nostre país.
No podem renunciar a sortir reforçats de totes aquestes crisis. En temps de dificultats és quan s’han de prendre decisions, amb intel·ligència, però amb valentia, i de vegades les trobem a faltar totes dues. És en moments de crisi quan més hem de treballar braç a braç per establir noves estratègies, aquesta nova realitat ens obliga a construir nous espais de concertació, amb diàleg, pactes i corresponsabilitat.
És en aquest sentit que va néixer la Declaració cap a la Segona Reindustrialització del Vallès Occidental, amb el compromís de tothom. Un pacte que ha agafat volada gràcies a la participació i la implicació de les administracions locals, ajuntaments, Consell Comarcal, universitats, cambres de comerç, patronals i sindicats. I és en aquest sentit que hem d’estar satisfets, perquè avui la nostra comarca estigui ben posicionada davant dels recursos que s’han de destinar, 1.844 milions d’euros, per implementar les més de cent mesures previstes al Pacte Nacional per a la Indústria. I que esperem que ens pugui servir per revitalitzar el teixit industrial d’un territori com el nostre, que és motor econòmic del país.
Si partim de la base que tenim un sistema productiu energèticament dependent i que seria un greu error mantenir les polítiques destinades a fomentar la competitivitat de la nostra economia mitjançant la mà d’obra barata, l’única sortida viable que ens queda és aconseguir oferir béns i serveis innovadors lligats a les necessitats d’un teixit industrial potent i amb processos productius eficients, fruit d’una intensa inversió en R+D.
I per aconseguir això no hi ha fórmules màgiques, només diàleg, pactes i corresponsabilitat ho poden fer possible.
L’autor és secretari general d’UGT Vallès Occidental
