Em costa entendre com alguns mitjans audiovisuals encara intenten ressituar una honorabilitat malmesa ingènuament. Després de comparèixer a l’estrada del Parlament, la família Pujol-Ferrusola ha tocat fons. No cal donar-los cap empenta per ajudar-los a ressituar-se. Cadascú tria el propi camí. Hem sentit frases patètiques i indignants: "Jo no sóc un polític corrupte", "els meus fills van amb una sabata i una espardenya" o "al meu pare, se li dóna el mateix tracte que la Xina al Dalai Lama". No som tan babaus com per deixar-nos aixecar la camisa. Ja li agradaria a l’expresident tenir un hàlit del seny, humanitat i mestratge del líder budista tibetà.
Assistim a un concert programat amb un munt de desharmonies. Tot el clan arriba a misses dites. Que no pretenguin carregar els neulers al terrat de nosaltres. No hi caurem de quatre potes. Que no ens facin comptar les bigues. Els catalans coneixem els coixos asseguts. Ningú no ens farà ésser cornuts i, a més, pagar el beure. Han perdut el nostre respecte i s’ho han guanyat a pols. El que diuen fa pudor de bajanades de ca l’ample. Brams d’ase no pugen al cel. No em deixaré engalipar i no em daran pas garsa per perdiu. Difícilment els trauran les castanyes del foc. Els fets hi són. Cadascú en treu les pròpies conclusions. Afegir matisos per desvirtuar-ho és repel·lent. Sempre pensava que els Pujol eren un sac de gemecs. La confessió del patriarca m’ho va confirmar. Han perdut la confiança dels catalans. Podem arribar a perdonar. Però reclamar l’oblit és una altra cosa. El país enfilava suposadament la transició. Mentrestant, el clavegueram corrupte ho abastava tot. Dessota l’interès general, campaven la mentida i el tripijoc. Sovint és millor callar… Algú m’intentarà regirar el que estic dient. En base a manca de respecte, presumpció d’innocència i tírria desmesurada. Tant se val. Mai no m’he afiliat a cap formació política. Sí que tenia simpaties amb les opcions de la democràcia cristiana. S’han carregat la fira. Per estar ben servit, ja em faré jo mateix el llit. S’escau dins la normalitat que els seus correligionaris treguin foc pels queixals. Bona part de la culpa la té un cognom… Mentre els adagis són un pou de sapiència.
