Uruguai és el primer país del món on l’Estat té cura de conrear i vendre la marihuana en farmàcies. Comento el fet tot coincidint amb l’estudi -al Congrés espanyol dels diputats- per autoritzar l’ús del cànnabis amb finalitat medicinal. El debat ve de lluny. Es fa necessari davant la pèrdua de vides humanes i la ruïna econòmica d’un munt de famílies. Serà aquesta la solució ? “Chi lo sa!” És evident, però, que cal fer quelcom molt imaginatiu per tal d’ensorrar les màfies que controlen el món tèrbol de la droga. De ben segur que arribar al “Drug free” (droga lliure) no deu pas ésser la panacea. Tot, però, menys quedar-se de braços creuats. Urgeix un enfocament ràpid, valent i ben nou.
Straight Edge fixa un estil de vida on els seguidors es comprometen a abstenir-se de beure alcohol, fumar i consumir drogues. En algun cas, també ho fan al veganisme (pràctica que rebutja el consum de productes d’origen animal). Alhora, a no practicar sexe per pur plaer carnal. Es marquen les dues mans amb una “X”. El costum arrenca de la banda ianqui Teen Idles, a qui van contractar -l’any 1980- per actuar a San Francisco. El gerent del Mabuhay Gardens es va adonar, poc abans del concert, que tots els membres eren menors de 21 anys, edat mínima per beure legalment allà. El senyal de la mà advertia el personal del club que no servís alcohol als músics. A grans mals, grans remeis. Res no hi ha més radical que la pròpia antiradicalitat. Molt jovent se sent identificat amb alguna tribu urbana. Beu, fuma i pren drogues… Perquè sí. Per contra, el moviment Straight Edge defensa la teoria que el que esdevé realment punk és fer just el contrari. Ho fa des de la pròpia convicció personal. Ara per ara, més aviat constitueixen un grup prou marginal. A poc a poc, la doctrina va amarant esquemes. Des de la perspectiva de qüestionar-s’ho tot. Les modes i/o el nihilisme no han d’ésser precisament el camí a seguir en forma d’aborregament. El sistema pot combatre’s, àdhuc, a partir de la llibertat personal. Amb un ordre rígid.
