Fa gairebé un mes que n’Antoni Abad revalidà la presidència de la Cecot per als propers quatre anys. Al procés de renovació de càrrecs, només s’havia presentat la seva candidatura. Iguala, així, un quart mandat, com en Cima, el seu predecessor. Seguirà essent president de la patronal vallesana fins al juny de 2021. Com no pot ésser d’altra manera, el seu compromís vol implementar la competitivitat de les empreses associades. On crec que s’ha ficat en temes tèrbols ha estat en el suport al procés sobiranista català. Era més elegant mantenir-se en una postura favorable a l’acord pactat i pautat entre Madrid i Catalunya. Per a mi, barreja naps i cols. Hauria trobat més assenyat i ètic que ajudés a conciliar.
On també en discrepo és en la poca empatia amb la classe treballadora. Recordo unes desafortunades declaracions seves (març de 2009) suggerint un contracte temporal amb indemnització de tan sols dotze dies per any treballat. Retrocedia el rellotge a un llunyà 1984. Amb contractes fins a tres anys, renovant-se cada sis mesos, sense causa específica de rescissió. Una mena de llei de l’embut. La reforma laboral tan sols ha servit els interessos empresarials. Les retallades de drets adquirits durant anys han dut enrere condicions retributives i socials dels assalariats. No és just, en eres de bonança, que els beneficis sols engreixin el canut dels empresaris i que socialitzin pèrdues quan van mal dades. Mai no oblido la meva etapa laboral. Els antics companys de feina em mereixen màxim reconeixement. Amb ple sentit de responsabilitat, experiència, dedicació, identificació amb els colors dels seus dirigents i esforç abnegat en l’assoliment d’objectius. Tenen dret a visionar un futur favorablement encisador. Com el conjunt de tota la gent en edat laboral. En línia al que jo vaig poder assolir sortosament. Sense subjectar-se a la inestabilitat d’una nefasta gestió de recursos previsionals per part de l’administració.
Senyor Abad: fiscalitzi la tasca dels seus agremiats. Requereixi, dels poders públics, un compliment acurat en la gestió de recursos financers estatals. Faci alguna miradeta a la classe pencaire. El mot jubilació prové del jubilo llatí, sembla un contrasentit. Feta aquesta reflexió, li desitjo un encert màxim i tota la sort en els quatre anys que té per davant. De tot cor.
