Veiem part del que succeeix, només una part. I no veiem qualsevol part sinó just aquella que decidim veure.
Amb quin criteri escollim el que volem veure? Coneixem el nostre criteri? Quin filtre apliquem quan parem atenció a l’experiència?
Sóc, de mena, una persona confiada. És a dir, em miro la vida des d’un filtre positiu. Confio d’entrada en les persones. Veig bondat en les persones del meu voltant: en petits detalls, en petites coses que podrien passar desapercebudes si anés més de bòlit o estigués de mal humor. Us heu adonat que quan esteu de mal humor és difícil -per no dir gairebé impossible- trobar aspectes que siguin positius? Tot segueix el mateix bany de color: tot és fosc. Saber de quin humor estic quan em miro el que passa, saber amb quin filtre estic llegint els fets és important perquè m’ajuda a donar un valor més adequat al que visc.
Com molta altra gent, fa temps que he decidit no deixar-me contagiar per la negativitat, per la pluja de missatges tristos que emeten els mitjans de comunicació que troben en el mal, el sofriment i la desgràcia el seu eix central de difusió.
No estic dient que donem l’esquena al que passa sinó que també succeeixen moltes altres coses. I que moltes d’aquestes moltes altres coses són expressió de la bondat, la bellesa, la generositat, l’amor i la contribució al bé comú. Existeixen iniciatives prosocials: persones i organitzacions de petita i/o gran dimensió que treballen i posen el seu temps i recursos per millorar les condicions actuals i fer així la seva contribució a la societat.
Les persones escollim on parem l’atenció: si en el que falta o en el que tenim; si en el mal i el sofriment o si en la bondat de les persones. El focus d’atenció, el decidim nosaltres.
Darrerament m’han succeït un parell de fets que s’obstinen a corroborar el meu punt de partida (el de ser, de mena, una persona confiada). Un dels fets en qüestió va ser que vaig deixar les claus posades a la moto nova, que té menys d’un any. Jo fent encàrrecs per la ciutat durant tres hores… I en retornar a la moto em vaig adonar que no les duia a la meva bossa… On deurien ser? Una nota escrita en un petit full de paper em deia que truqués al número de telèfon per recuperar les claus de la moto. Una persona anònima em posà de manifest la qualitat humana que hi ha en el carrer i que no surt als telenotícies ni a la premsa diària.
Moltes persones deurien passar pel costat de la moto que estava aparcada en una zona concorreguda de la ciutat. I, entre totes les persones que van passar i van decidir no agafar la moto, una d’elles va decidir -a més- tenir un gest de bondat més elaborat. Va decidir guardar-les per poder donar-me-les més tard.
Això és un simple exemple de bondat humana, aquesta que professo, confio i proclamo als quatre vents.
Difondre exemples de bondat és un gest d’agraïment per donar valor als petits grans detalls que ens parlen de la gran humanitat que hi ha en el petit-gran cor de les persones.
Compartir històries com aquesta per contagiar-nos de bones sensacions sobre la qualitat humana és un bon exercici per fer difusió de les coses positives que passen al llarg del dia. Compartir els exemples és una forma d’expansió, una manera de contribuir a fer evident el que passa desapercebut.
Si ara us preguntés: "Què ha succeït de bo en el dia d’avui que ho vulgueu compartir amb les persones del vostre entorn?". Sabríeu explicar-ne gaires exemples?
Proveu de fer aquest exercici a tall de curiositat i veureu què passa en vosaltres i en les persones a les quals feu partícips. Observeu què passa. Descobrireu coses molt interessants de vosaltres i dels altres!
No només proveu de fer aquest exercici: assumiu la responsabilitat de compartir co- ses bones que us passen, que succeeixen al vostre voltant, per així expandir i donar visibilitat als actes de bondat que dia rere dia succeeixen.
L’autora és coach i pertany a l’Àmbit Maria Corral
