Terrassa està de Festa Major. Els teatres públics de la ciutat, el Principal i l’Alegria, tancats per vacances. No hi ha programació als teatres al mes de juliol. Barcelona al contrari que Terrassa no tanca els teatres, obre tots els seus espais teatrals al públic, organitzant, any rere any, un gran festival d’estiu: el Grec.
Dues polítiques culturals molt diferents, que haurien d’obrir un debat que respongués a preguntes com: per què no tenen un espai el teatre i la dansa a la programació de la Festa Major de la ciutat? És possible trobar models de creixement econòmic basats en models culturals com els festivals d’Avinyó, a França, o el Grec, a Barcelona? Més enllà del repte promocional d’una ciutat, el festival Grec del Barcelona és una escola d’aprenentatge de la qual aprenem cada estiu.
El dia de la inauguració del Grec 2017 tots hi eren encapçalats per Ada Colau, Jaume Collboni, Enric Millo i els habituals del món de les arts escèniques. Es va estrenar el nou director del festival, Cesc Casadesús. A l’escenari la Dresden Frankfurt Dance Company dirigida per Jacopo Godani, coreògraf i director, que va oferir un espectacle perfecte en la seva execució amb unes peces de música clàssica magistralment interpretades, que entusiasmà tots els espectadors que omplien de gom a gom tot el teatre. L’endemà una de les millors obres del territori de la dansa ens esperava al Mercat de les Flors, "The great tamer" (El gran domador), del grec Dimitris Papaioannou, un espectacle brutal. Negre, irònic, humorístic, sarcàstic i sobretot fresc i poètic. Aquests han estat els dos punts de partida d’un Grec 2017 que s’intueix emocionant en el territori de la dansa.
Teatralment el Grec 2017 té en cartell una obra d’homenatge als 25 anys de trajectòria de les T de Teatre ("E.V.A."), sota la direcció de Julio Manrique, al teatre Romea. Els anys no passen en va i paguen el peatge de les cinc amigues que es van llicenciar a l’Institut del Teatre amb energia i il·lusió, quatre d’elles continuen treballant juntes, la Miriam Iscla es va desvincular del grup fa gairebé una dècada. "E.V.A." és precisament un exercici de record, tots quan hem arribat als 50 ens hem trobat amb algun company de l’institut i hem posat en marxa la màquina de la malenconia. No podia ser d’altra manera, l’obra ens fa riure i també té un punt de tristesa.
La segona aposta del Grec 2017 és "Bodas de sangre", de Federico García Lorca, dirigida per Oriol Broggi i que té Clara Segura com a noia per a tot, tant pot fer de mare com de núvia. Un espectacle en què, com tots els seus, Broggi sorprèn pel seu talent a l’hora de dirigir actors i a l’hora de transformar un espai tan hostil per a l’escenografia com la Biblioteca de Catalunya, que com un mag del barret de copa Oriol Broggi transforma en un espai sorprenent i adequat a l’obra que es representa. Ens va agradar especialment la part musical de "Bodas de sangre".
Hi ha espectacles, com sempre, que anticipen la temporada que ve com "Nit de Reis", de la jove companyia del Teatre Lliure, i d’altres que ja porten temps en cartell com "El preu" al teatre Goya amb Pere Arquillué i Ramon Madaula.
Molta oferta per a unes nits d’estiu que són un somni.
És possible trobar models de creixement econòmic basats en models culturals com els festivals d’Avinyó o el Grec?
