Arribar a la meta del Ca-mí de Sant Jaume és un goig personal immens. Un any després de cloure’l, vull parlar de l’excés de parafernàlia que l’acompanya. Concretament, la festa magna de l’apòstol, a Santiago. Qui manté viu el caliu o el sentit del fet és l’allau de pelegrins. Ben poca consideració se’ls té quan la missa teòricament dedicada a ells es fa a major glòria d’una pila de polítics i personatges que no sé què hi pinten. Al segle XXI, no quadra aquesta macroconnivència entre els poders polític i religiós. Un 90% dels seients es reserva a tota aquesta claca. Molts d’ells no saben de la duresa i esforç d’una sola etapa.
Pel que fa a albergs municipals, l’apartat concentrat a Galícia palesa un nivell d’atenció prou deficient. Comparant-ho amb els existents a Navarra, Rioja o Castella-Lleó, la majoria de cuines tenen massa mancances. Els dormitoris solen presentar deficient estat de neteja. No es tracta d’exigir luxes, sinó de trobar pulcritud. No té sentit trobar vitroceràmiques i armaris-cuina de disseny, si no hi ha coberts, microones, paella, frigorífic o cassola per preparar un esquifit plat de pasta, indispensable per als senderistes. Podria malpensar que potser alguna força viva té interessos a potenciar la xarxa privada d’atenció del pelegrí en favor d’algun parent. La Xunta -que té competències en la matèria- hauria de publicar un informe de gestió dels centres. Mentrestant, bastants albergs presumeixen de plaques que acrediten la seva inauguració per part de Manuel Fraga, el ministre de Turisme pitjor de la història (en l’etapa política final, com a president gallec). Sovint, es tracta d’escoles reconvertides: sense cortines per a la claror solar, amb temperatures tòrrides i una inversió ínfima.
La benèvola climatologia espanyola ha reconvertit el turisme en la primera font de divises. Per això, no s’hi val fiar-ho tot a l’escalf del sol, quan el PIB turístic se’n va a altres destins. La imatge que exportem grinyola… Senyor Núñez Feijóo: cal mimar la marca Camí de Sant Jaume. És fàcil anar només a fer-se la foto, el dia del patró.
