L’alta tecnologia arriba a l’òpera, aquests dies al Gran Teatre del Liceu s’està representant "Don Giovanni", de Mozart, una de les tres grans peces operístiques que va realitzar el geni en col·laboració amb el llibretista Lorenzo da Ponte. Aquesta versió té un element que la fa única. La utilització de l’última tecnologia en projeccions.
Es tracta de projectar imatges en temps real sobre el decorat en moviment. Que les imatges s’utilitzen com a element escenogràfic és una cosa que tots hem vist, però el realment sorprenent és el moviment, amb resultats espectaculars ja que fa que l’espectador posi en marxa el sentit de la vista i el de l’oïda al cent per cent. La posada en escena va a càrrec del realitzador i director danès Kasper Holten amb escenografia d’Es Devlin.
Les projeccions ho envaeixen tot com si d’una planta invasora es tractés i ho transforma a cada moment mostrant estats d’ànim de l’acció. Moment especialment brillant quan Don Giovanni obre una finestra al seu propi subconscient i tot gira al seu voltant. Forma i fons es donen la mà. La perfecta casa victoriana pintada de blanc a poc a poc va transformant-se, aquesta Arcàdia feliç on el protagonista té les seves amants a poc a poc es va enfosquint fins a arribar a la catarsi final de la mà d’un Josep Pons en un moment dolç de la seva carrera.
L’espectacle és total, a la innovació tecnològica, se li suma un repartiment de luxe. El projecte és una coproducció del teatre català i el Covent Garden, la Houston Grand Opera i The Israeli Opera.
Don Giovanni és l’home seductor, infidel per naturalesa, busca la llibertat per sobre de qualsevol lligam. Don Giovanni elegeix les seves amants en totes les classes socials. El personatge, l’interpreta Carlos Álvarez en un repartiment i Mariusz Kwiecien en l’altre repartiment, a més de la càrrega psicològica interpretativa aplicable al treball del cantant se li suma l’exercici físic; baixen i pugen escales contínuament durant les tres hores que dura l’òpera, sense una bona forma física no seria possible aquest repertori de situacions de moviment. Aquesta baixada als inferns de Don Joan es completa tant mentalment com física, es tracta d’un procés plenament orgànic i amb sentit de veritat.
Les perdedores d’aquest mite donjoanesc -les dones- estan a una gran alçada encapçalades per una Miah Persson i Myrto Papatanasiu en el paper d’Elvira; Anna està interpretada per Carmela Remigio i Vanessa Goikoetxea, i la camperola Zerlina, per una Julia Lezhneva i Rocío Ignasi que brillen a una gran alçada. El càstig d’aquest Don Joan de Kasper Holten no és el de cremar-se en els inferns de la mà del comendador de pedra, encarnat per Eric Halfverson i Mariano Buccino, sinó el de quedar-se completament sol, la solitud com a metàfora de l’infern personal d’un personatge sense moral que juga amb l’amor de les dones a les quals sedueix per pur hedonis- me.
Don Giovanni és l’home seductor, infidel per naturalesa, busca la llibertat per sobre de qualsevol lligam
La versió del Liceu té un element que la fa única, la utilització de l’última tecnologia en projeccions
