M’ha sorprès -aquesta darrera setmana- el poc espai que li han dedicat els mitjans. Tant escrits com audiovisuals. Més encara, quan el considero un dels grans líders de la política europea. D’ell, però, em quedo amb una frase lapidària: "Hi ha dues classes de polítics. Els qui es mouen per enquestes i els qui ho fan per conviccions pròpies sobre les coses. No pensen en allò que agradarà a la gent, sinó més aviat en el que creuen que convé al país. Jo sóc un d’aquests"…
El proppassat dia 16 d’aquest mes ens deixava, després d’una llarga malaltia. Sempre he defensat la teoria que els homenatges després que un s’hagi mort són com un joc d’artificis. Pura parafernàlia. En aquest cas, tanmateix, entenc que una dilatada carrera política hauria merescut -molt abans- no deixar-lo caure en el més trist dels oblits. Cap de la democràcia cristiana (entre 1973 i 1998), se’n va amb l’honor d’haver estat -llevat de n’Otto von Bismarck- el canceller amb més longevitat del país.
Al seu full de serveis, cal situar-hi la reunificació, amb la caiguda del Mur de Berlín i la posteriorment anomenada Ostpolitik. D’ell va dependre convèncer el bloc soviètic per tal que acceptés una Alemanya reunificada dins l’OTAN. L’acoblament de les dues Alemanyes fou un fet cabdal i necessari en el procés de la UE. Ell va introduir les regles del mercat lliure i va possibilitar la forta injecció de capital inversor en el país.
En uns moments actuals on l’encaix català dins Espanya es troba en un atzucac, bo seria prendre nota d’exemples com els del nostre personatge. Sobretot pel que fa a la frase que he situat al meu primer paràgraf. Tant Puigdemont com Rajoy han d’apostar per raons socials -que no personals- a l’hora de definir l’estratègia de llurs governs. Entestar-se en la defensa de valors com la Constitució, el mandat, la transversalitat o el sobiranisme és perfectament lícit. Abans, però, de ben segur que haurien d’enfocar (plegats) tot l’entrellat dessota el prisma d’un Estat del benestar -per a tothom- amb cara i ulls. Tot el demés són trons.
En Kohl marca pautes. Descansi en pau!
