Aprofito aquest espai que m’ofereix el Diari de Terrassa per retre un petit homenatge a la nostra mare que ens va deixar aquest passat dimecres. La mort de la mare és un fet comú i a la vegada excepcional. Forma part del cicle de la vida i és un dels episodis de la llista curta de vivències íntimes que ens deixen petjada. La mort de la mare és un fet íntim i compartit. Estem agraïts a tots els que ens acompanyen en aquest moment. En general el decés dels pares, ni que fes anys que ja no tinguessin prou energia, és la pèrdua dels referents i provoca un cert vertigen de posar-nos generacionalment en primera línia. Els pares sempre són aquest refugi imaginari on podem tornar. Van ser els pilars en vida i en són en el record.
La mare venia d’una generació de gent que va treballar molt. Va néixer a Vienne Isere, una petita ciutat tèxtil banyada pel Roine on el meu avi filador havia anat a treballar. La família havia sortit d’Alcoi, un primer fill havia nascut a Anglaterra i la mare va néixer a França i s’hi va estar poc temps. Ja cap a inicis dels anys trenta va venir a viure a Terrassa, al carrer del Pintor Viver. Va continuar la tradició de treballadors tèxtils de casa i va fer d’ordidora a la fàbrica de cal Tusell i a d’altres empreses. Treballaven moltes hores. S’hi posaven a les 6 del matí i treballaven fins a les 6 de la tarda parant una estona per dinar. Després feien hores extres. Treballaven dissabte al matí i feien hores extres el dissabte a la tarda i treballant amb d’altres ordidores el diumenge al matí per ajudar una companya malalta. Els quedava el diumenge a la tarda per al lleure, podien anar a ballar o al cinema. Evidentment la meva àvia li recomanava que anés al ball perquè les noies per anar a ballar no havien de pagar. La mare sempre parlava d’aquests anys com d’anys de gran felicitat.
La vida de la mare no té massa res d’especial, s’assembla a la vida de moltes dones de Terrassa. Gent treballadora, que matinava per anar a treballar, que tenia mal als peus de tantes hores dreta davant l’ordidor. Gent que venia de baix i tenia pretensions contingudes. Però gent amb ganes d’aprendre i que delegava en els fills oportunitats que ells van només somniar. Són vides fàcils de resumir: molt treball i molt amor. Ens hem sentit molt estimats i hem tingut un gran testimoni d’amor entre els nostres pares. També una mica de cuina. En el nostre cas plats senzills però que a nosaltres ens semblaven de campionat del món: les truites amb patates, els macarrons gratinats i l’arròs de pobre. La mare havia heretat de l’àvia la cuina de l’arròs en un casa on cada dia hi havia arròs per dinar i per sopar. Arròs de pobre amb una mica de pebrot verd, una mica de costella de porc i poca cosa més, amb quatre coses la mare feia un arròs memorable. Els gens d’Alcoi també estaven a cada gra d’arròs.
Aquests dies el meu germà Ignasi i jo hem quedat aclaparats pels missatges d’estimació de condol. La mare es feia estimar. De tots ells, l’amic Paco Solé Parellada me n’ha enviat un que us vull compartir. Paco Solé és el meu mestre. Aquest cop tampoc ha fallat. Diu Paco Solé: "La mort del pare i la mare provoca un gran dolor, com el que fa un cop de puny. Després un sentiment d’absència. Fas plans com si hi fos i t’adones que no hi és, i finalment els incorpores immaterialment a la vida de la família, construint una imatge amable i recordant el que deien i parlant del que haguessin fet. Són presents per Nadal i a les festes i a totes les circumstàncies. Ens retrobem cada dia encara que no hi siguin i en parlem als néts. Per a ells, aquests avis segueixen presents perquè són un model de comportament i repetim el que deien i el que haguessin fet…". Amb el meu germà donem gràcies a tothom, als molts que heu vingut, als que ens heu escrit i sobretot als que heu tingut un pensament amable o una oració per a la mare. A la gent de l’hospital i de la residència Sagrada Família, i en especial a les dues persones que durant tants anys en varen tenir cura. Finalment, en aquests darrers dies, gràcies a la gent de la Previsió Terrassenca per la seva professionalitat i servei excel·lent, i a la parròquia de la Sagrada Família que juntament amb els escolapis és on la mare més havia resat i on li vàrem fer el funeral. Tenim un gran record de la mare i una vivència entranyable del seu comiat. Gràcies.