Celebro l’optimisme -he llegit que havia estat un "dia històric"- amb què s’ha rebut l’anunci del ministre de Foment espanyol sobre la data de finalització de les obres de la B-40 que ha d’unir Olesa i Viladecavalls, i la de la seva posada en funcionament. Per si de cas, jo ja m’he reservat el 31 d’octubre de 2019 -m’ho he anotat a l’agenda electrònica- per anar a visitar la parentela d’Igualada en quinze minuts menys de trajecte del que és habitual.
Si estigués d’humor, i fos prou resistent per no perdre’l en l’empresa, m’entretindria a fer la llista de dates promeses, d’inauguracions parcials en dies històrics, de visites de ministres i autoritats diverses per veure l’estat de les obres, i dels respectius ajornaments. Potser també es podrien comptabilitzar les -no sé si inútils- accions de "pressió" que han fet alcaldes i organitzacions econòmiques de les comarques afectades, així com les accions per obstaculitzar-les, que també n’hi ha hagut.
També estaria molt bé que s’estudiés no tan sols el sobrecost que ha tingut l’obra a mida que han passat els anys, sinó també els costos afegits per tants inicis i aturades de les obres, amb els corresponents deterioraments de maquinària, materials i de la mateixa obra. Afegiu-hi -la setmana passada també en parlava- els costos que ens podríem haver estalviat en temps, combustible i contaminació de tots els trajectes fets durant aquestes desenes d’anys de retard, sobretot si tenim en compte que la previsió és que hi podrien haver circulat 60.000 vehicles diaris.
Però tot això sembla que ja no interessa ningú. Arriba un ministre -una altra llista interessant seria la de tots els ministres que han visitat les obres de la B-40- i comença a fer discursos triomfals, i tots contents. La política té memòria de peix. Que si un "hito constructivo", que si l’obra avança a bon ritme, que si s’estan complint els compromisos… És que no tenen vergonya? No són capaços de reconèixer que han estat uns incompetents? O, pitjor, que s’han dedicat a incomplir molt especialment les inversions que prometien a Catalunya, amb uns nivells d’execució deplorables, mentre a Madrid invertien per sobre del 100 per cent de les seves promeses? Probablement, el ministre Íñigo de la Serna sap que pot dir el que ara li passi pel cap perquè a l’octubre de 2019, ni que tot anés segons les previsions, ja no serà el ministre que talli la cinta de l’autovia. I si l’ha de tallar algú altre l’octubre de 2020 ja s’ho farà.
I tot això, sabent que el gran compromís del ministre s’acaba en una rotonda que no du enlloc. No sé si hi haurà cap altra autovia al món amb un final tan rodó… si se’m permet fer broma amb una cosa tan greu. Aquí, en una rotonda, i a Olesa i Abrera, ja ho veurem. Si haguéssim de posar nom a les autovies, com es fa en altres llocs, de la B-40 jo en diria l’Autovia de la Passió.
Aquest nou "dia històric" per a la B-40 ha coincidit amb un debat organitzat per TeC, "Terrassa pensant el seu futur". És una bona iniciativa a la qual espero que es pugui sumar el conjunt dels sectors en qui recaurà contribuir-hi. A més de "pensar en gran", cal poder "actuar en gran". I l’experiència de la B-40 mostra que sovint els pensaments van per una banda i les accions, per una altra. Tant de bo, a l’hora de fer aquesta Terrassa del futur, pensada amb ambició, ja tinguem les institucions i el poder polític que la facin possible.
