Recordo -quan jo era un marrec- les columnes del periodista Manolo del Ar-co, amb la caricatura del personatge a qui entrevistava (al diari La Vanguardia). Justament d’ací a tres dies, farà quaranta-sis anys que ens va deixar. D’alguna manera, vull retre-li el meu sentit record i, alhora, homenatge. Pintava figures discretes i anònimes de la vida ciutadana normal. En aquest sentit, doncs, avui faré el mateix amb un personatge egarenc, la història del qual gairebé tothom desconeix. Li faré una breu ressenya, obviant el seu rostre, ja que no sé dibuixar o pintar gens ni mica.
Les seves arrels cal cercar-les a la província de Lleó. Més concretament encara, al poblet de Villalquite (prop de Reliegos, per on passa el Camí de sant Jaume). Parlo d’en Benigno Valbuena. A la recerca d’un esdevenidor més escaient, es traslladà a Catalunya. Ací, conegué na Conxita, la seva esposa, que li donà dos fills: en Santi i en Joan. Ambdós, antics empleats de Caixa Terrassa.
De ben jovenet, per les terres eixutes de Castella, feia de pastor. Llavors, al poble burgalès d’Ameyugo (al km 307 de la carretera N-I que uneix Madrid i Irún, just després de passat el congost de Pancorbo) decidiren aixecar un monument al pastor. El motiu vingué arran de la mort d’un pastor (Esteban Frechilla), per un llamp, mentre pasturava un ramat d’ovelles. La comanda -a partir d’una recaptació popular-, la van encarregar a l’artista Víctor de los Ríos i es va inaugurar l’any 1961… Sabeu qui va fer de model per a l’escultura? Ni més ni menys que el nostre personatge. Un fet del qual ell sempre s’ha sentit orgullós i cofoi. No oblidant -mai- la humilitat dels seus orígens. Raó per la qual entenc que devia ésser prou guapot. Aprofitant l’avinentesa, faré una crida als dirigents de les nostres emissores de ràdio i televisió. Sempre rasquen en la fondària d’homes i dones contrastadament reconeguts. Per què, de tant en tant, no giren la mirada a la fondària de gent senzilla i humil? Al bell mig del que mon pare qualificava de classe sobrera, també hi ha temes més que interessants i transcendents. Llarga vida al pastor d’Ameyugo! Alhora, transmeto tot el meu reconeixement envers una professió dura i minoritària, que ens possibilita bons aliments i gaudis.
