Un defecte es defineix com la manca o imperfecció pel que fa a les qualitats pròpies d’alguna cosa, una cosa o bé d’un individu. El concepte s’utilitza com a sinònim d’error, fallada o desperfecte.
Sidarta Gautama, més conegut com a Buda, ja afirmava entre els seus pensaments que: "És fàcil veure les faltes dels altres, però que difícil és veure les nostres pròpies! Exhibim les faltes dels altres com el vent escampa la palla, mentre amaguem les nostres com el jugador trampós amaga els seus daus". En moltes cultures les accions, habilitats, capacitats o destreses defectuoses han estat catalogades com una taca d’aquell col·lectiu. Les persones "defectuoses" psíquiques, mentals o motrius eren apartades del grup, de manera literal, o en el millor dels casos amb més prudència, si és que no eren exterminades cruelment. La història està plena d’exemples en aquest sentit. La condició humana, la reflexió profunda, els estudis científics i la lluita pels drets personals de la gent han fet que ara la paraula, el concepte, el significat i la realitat dels "defectes" hagin estat elevats/elevades a la categoria de necessaris, presents, assumibles i superables.
La detecció d’un defecte personal ha de ser rebut com una gran oportunitat. Si el defecte és motriu (la manca d’un braç pot ser gratificant si penses en la quantitat de coses que aprendrà l’altre). En l’àmbit cognitiu/mental una lesió en el cervell pot ser limitadora d’algunes habilitats però profundament potent per desenvolupar emocions com l’esforç o la voluntat. En el cas de defectes més recurrents (la gelosia, l’enveja…) el fet de fer-los conscients (acceptant-los) pot ser una magnífica manera per millorar com a individu.
Deia que els defectes són necessaris (per tal que la condició humana es vagi homogeneïtzant per algun lloc), no hi ha ningú perfecte. És per això últim que els defectes són presents a tot arreu i en totes les persones i ni res ni ningú s’escapa de poder tenir aspectes que calguin millorar. El fet de treballar la millora fa que els defectes s’hagin assumit (per aquelles persones que els treballen – assumibles-) i el mateix fet d’acceptar i treballar un defecte et porta al camí de la superació – superables.
Tots estem en aquest cercle virtuós que ens porta des de la detecció fins a la superació, que ens porta del defecte a la virtut.
Tenir defectes és fantàstic perquè si no ets una persona amb ceguesa emocional (no acceptes la realitat de les coses) estàs davant de trampolins que ben agafats, amb impuls i equilibri, et portaran primer a conèixer-te molt més i després a millorar-te.
Hauràs descobert qui ets realment per, d’una manera conscient, polir les teves imperfeccions d’una manera tranquil·la i assenyada, més d’acord amb el que vols ser.
Un defecte es defineix com una mancança o imperfecció i un defecte hauria de ser valorat com una gran oportunitat d’aprenentatge per poder ser més hàbil, més versàtil, més democràtic, més divers, més solidari, més pacient, més humil i també més i millor persona. Els defectes es converteixen en virtuts quan, acceptant-los, ens serveixen per marcar-nos noves fites i nous projectes.
M’agraden les meves imperfeccions.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
