Del 12 al 18 de juny, se celebra la IV Setmana dels Horaris, una activitat que sorgeix de la Iniciativa per a la Reforma Horària per tal de difondre i estendre la idea de la necessitat d’uns horaris més raonables i saludables, feina a què ens dediquem des de les institucions en espera de l’aprovació de la llei de la reforma horària, que actualment està en tràmit parlamentari, tal i com es detalla en el Pacte Nacional per a la Reforma Horària.
L’Ajuntament de Terrassa, amb el suport de tots els grups municipals, volem ser agents impulsors d’un nou model horari. Tot just fa uns dies, vam cloure un cicle de jornades ciutadanes de sensibilització i debat en les quals hem anat desgranant les principals particularitats de la reforma horària aplicada a diferents àmbits de la vida de les persones com l’educació, el treball, el lleure, l’economia, la cultura, la salut, el comerç, el consum… Hem après molt de cada àmbit i de les inquietuds que se’ns han plantejat. I estem molt satisfets perquè hem copsat l’interès que suscita la idea de poder reorganitzar el nostre temps de manera diferent: millor.
Des del món del comerç se’ns ha plantejat com compatibilitzar aquesta idea de cercar horaris més raonables amb la pressió que les grans companyies fan al petit comerç. O com incideix i incidirà en els hàbits de les persones consumidores el cada vegada més present comerç on line. El comerç no només és un proveïdor de béns i serveis, és també una peça fonamental en la configuració de la nostra personalitat urbana, del caràcter de ciutat. Com li afecten els horaris i els nous hàbits de consum al nostre comerç ens afecta a totes i tots, consumidors o no.
De la mateixa manera que ser o no estudiant, tenir infants escolaritzats o no, no és una raó per la qual no ens hagi de preocupar l’adequació del món de l’educació i del lleure infantil a la reforma horària. Els horaris d’escoles i instituts, i en menor mesura dels estudis superiors, afecten de retruc totes les esferes de la nostra vida, des de les jornades laborals dels pares i les mares -o de les àvies i els avis- fins a la planificació del transport públic i la mobilitat en general, el comerç de proximitat, la restauració, la seguretat ciutadana, els espectacles i el lleure, entre d’altres. El món de l’educació, sobretot en els més petits, és indissociable del temps de lleure. I una preocupació que també es reprodueix en altres àmbits però sobretot en el relacionat amb l’escola: els àpats dins l’horari d’escola, tant pel que fa al factor salut com al factor econòmic en les famílies. I els horaris també influeixen en l’èxit escolar dels nostres estudiants.
En el món del treball i l’economia és evident que hem de tendir a igualar-nos amb els països del nostre entorn cultural i econòmic, amb Europa. En l’àmbit laboral, la reforma horària ha comptat amb els sindicats com a aliats. Però també s’han generat interrogants relacionats amb la conciliació laboral i les polítiques de gènere, o el paper dels emprenedors i les empreses.
El repte de la reforma horària, per tant, esdevé especialment important per les repercussions que té en l’evolució de la nostra economia, de la nostra societat i de les persones que en formem part.
En l’àmbit de la funció pública s’ha debatut com les administracions públiques acompleixen amb la seva tasca d’oferir serveis de qualitat a la ciutadania des dels àmbits més diversos: la sanitat, l’educació, la seguretat o la pròpia administració pública, amb el respecte als drets laborals de les seves treballadores i treballadors. I com les persones que tenim responsabilitats a l’Administració -els electes i càrrecs directius- gestionem aquesta sensibilitat i exemplifiquem la introducció de mesures al si de les nostres organitzacions públiques.
I què fem amb el temps que ens resta quan no treballem, ni estudiem, ni dormim? Què fem amb el nostre lleure? Quines possibilitats tenim per a l’accés a la cultura? Com participem a la nostra societat: a l’associacionisme, a la política? Quan fem esport? O quan ens entretenim?
Preguntes i més preguntes que arriben a un punt àlgid quan parlem de la salut: la importància que té el son, el dormir bé, o la incidència de les activitats amb o sense hores de llum, la importància del menjar i altres aspectes ben curiosos i que molt sovint ens els passem per alt a l’hora de planificar les nostres activitats.
Ara, doncs, ens toca posar fil a l’agulla o, millor dit, a les agulles.
Aprofitem aquesta Setmana dels Horaris per repensar com volem viure a partir d’ara i què podem fer cadascú de nosaltres des dels nostres respectius àmbits professionals o activitats quotidianes.
La reforma horària és necessària per a la construcció d’una ciutat i d’un país millor, més just i més lliure. El nou temps, el tenim a tocar, i depèn de nosaltres.
Guanyar qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a generar un major benestar quotidià són l’objectiu de la reforma horària.
L’autora és regidora de Ciutadania, Qualitat Democràtica i Usos del Temps
