Tothom sap en què consisteix el voluntariat. Primerament, diré que és una tasca de persones compromeses. Els ve de gust regalar algunes hores del seu temps lliure. A partir d’ací, introdueixo un nou concepte definit com a societat líquida. Zygmunt Bauman ho equipara a l’estat fluid i volàtil de la societat actual. Sense uns valors massa ferms, on la incertesa fa afeblir els lligams humans. Allò que abans eren nexos potents s’ha convertit ara en llaços fràgils o provisionals. Tal vegada es pretén instaurar un nou model vital de la gent.
En aquest entorn, sorgeix un individualisme desenfrenat. Molta gent vol aferrar-se a la teoria de n’Umberto Eco, que deia allò del “ningú no és company de camí d’un altre”. Tot plegat em produeix un profund desencís. No ho dic -tan sols- des d’una vessant pròpiament religiosa. Òbviament, hi avantposo la purament humana. M’asserena, tanmateix, haver conegut -fa pocs dies- una estadística de l’any passat. A nivell espanyol, quantifica un creixement percentual important, fins a assolir el nombre d’uns quatre milions. Fantàstic! Enfront d’aquells que no veuen més enllà de la pròpia rajola, sobretot ens empeny un jovent més solidari. S’ha pogut copsar, els darrers mesos, amb la crisi dels refugiats i el cinisme de molts governs. El nostre ocupa un lloc destacat en aquest trist rànquing.
Fa trenta-cinc anys, un partit polític espanyol arribà a governar amb la proposta publicitària del canvi. En certa manera, clonaria aquell fet i l’igualaria al voluntariat. En tant que no deixa d’ésser una opció de remoure sentiments i oferir un autèntic horitzó nou. El món actual necessita metges, arquitectes, advocats, informàtics, sociòlegs, economistes, etcètera. Per damunt de tot, però, demanda testimonis vivents d’humanitat. En línia i projecció de remoure la història. Val la pena imbuir-se d’aquesta idea. És llàstima circumscriure’s a l’àmbit del propi hortet, sense mirar més enllà. Una flor no fa estiu. Encara que, de mica en mica, s’omple la pica. Així, petits exemples alleugen problemes que afligeixen la societat actual€ Acabo, amb una pregunta d’en Luther King, interpel·lant la consciència personal de cada lector: fas quelcom pels altres? En el benentès que hi ha qui es cobreix les espatlles reduint-ho tot al sol esquema purament familiar.
