La participació ciutadana ha fet una escalada de posicions dins de les prioritats dels governs municipals des de maig de 2015. No és casualitat aquesta tendència després de set anys de fortes mobilitzacions i profundes demandes socials de democràcia real a tots els nivells. L’onada dels ajuntaments del canvi ha obert i marcat l’agenda de la major part de la política municipal i el cas de Terrassa n’és un clar exemple. Des de Terrassa en Comú hem estat part activa i motora d’aquest canvi i ho hem demostrat marcant prioritats, posant temes sobre la taula, impulsant millores per al conjunt de la ciutat en matèria de transparència, participació ciutadana i en definitiva de democràcia municipal, en la qual hem treballat des del primer dia per aportar propostes i solucions concretes.
Cal recordar que va ser proposta de TeC que les comissions informatives fossin obertes a tota la ciutadania. El mateix va passar amb la creació de la comissió de transparència presidida des de l’oposició que ja ha impulsat una ordenança de transparència i que està elaborant un codi de conducta per als càrrecs electes i els alts càrrecs de l’Ajuntament. Des de TeC vam contribuir amb nombroses esmenes al reglament de participació ciutadana, aportant millores qualitatives importants. També són destacables la proposta d’iniciar un procés de participació per a l’elaboració del Pla d’Acció Municipal (PAM) o la d’obrir a la ciutadania l’elecció de la síndica.
Aquestes són només algunes iniciatives sorgides des de TeC, però la participació ciutadana, també i per sort, es produeix sovint en espais que estan fora de la institució, que s’organitzen de manera autònoma i obliguen l’Ajuntament a prendre part en el conflicte, posicionar-se i prendre solucions a demandes reals de la ciutat. La Taula de l’Aigua i la lluita per la municipalització de l’aigua o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la lluita per l’habitatge digne són dos exemples clars de conflicte pels drets de la ciutadania i la construcció de democràcia de baix a dalt, d’aquells que dignifiquen ciutats com la nostra. El desplegament i l’execució per part del govern de les nostres propostes han estat sempre limitats, amb poc convenciment, pocs recursos, sense rumb polític i manca de visió de ciutat. Només cal veure els resultats del procés participatiu del PAM de l’any passat, on només es van aprovar un 1,4% de les propostes presentades, o la incapacitat de gestionar el desplegament del procés d’elecció de la figura de síndica de Terrassa, essent assenyalat per mala praxi pel síndic de Greuges de Catalunya.
La darrera iniciativa arriba amb la implantació del nou portal de participació que ha presentat l’Ajuntament de Terrassa, participa.terrassa.cat. Un cop més i a petició de TeC, s’obre una plataforma digital de participació basada en programari lliure (el que implica que qualsevol persona pot veure, copiar, modificar i distribuir el programari), amb l’objectiu de reeditar el procés anual de participació del PAM. Celebrem aquesta iniciativa i esperem que sigui tan sòls un primer pas per a l’obertura de nous processos i espais que donin veu (i vot) a la gent. Aquesta plataforma ha estat desenvolupada i impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i el govern de l’Ada Colau i diversos municipis de l’Àrea Metropolitana ja l’estan adoptant com a solució tecnològica per articular la participació municipal, amb una aposta que fomenta la sobirania local en matèria digital.
En definitiva, les polítiques de participació ciutadana a Terrassa són un exemple més de les debilitats de l’actual govern de la ciutat. Per sort hem pogut veure com la ciutadania, associacions, organitzacions, una part de l’oposició i en concret TeC han aportat propostes innovadores en matèria de participació per a la ciutat. No podem dir que haguem tingut tanta sort en el seu desplegament. Es constata la manca de visió i de model. El govern no té una proposta per a una transformació democràtica de la ciutat, ni un model de polítiques concretes per aprofundir en la participació ciutadana pels principals temes de ciutat, i amb prou feines pot imaginar-se una ciutat on la ciutadania sigui la protagonista del seu propi autogovern ni a mitjà ni a llarg termini. El govern del PSC-PDeCAT (CiU) hàbilment aprofita les propostes que omplen aquest buit i no perdrà oportunitats per seguir-ho fent, ara bé, no esperem ni grans idees ni grans desplegaments en aquest terreny, ja que la imaginació política després de 40 anys de govern ha quedat esgotada. Per sort encara tenim molta imaginació (i acció) política per seguir construint una ciutat més democràtica.
L’autor és regidor de Terrassa en Comú
