Com passa el temps! Sembla que era ahir. L’orde de les Filles de Maria Auxiliadora (FMA) celebra, avui, aquesta joiosa efemèride. Com diu l’eslògan que han triat a l’efecte, "pas a pas i de la mà, fem camí". En italià, ja hi ha una dita molt eloqüent: "Piano, piano, si va lontano". La seva tasca educativa i social -al barri de la Maurina- té molta fondària. No ve limitada, tan sols, al món escolar. Fan moltes altres activitats, amb un pes específic de gran vàlua… Com ara el reforç al col·lectiu d’immigrants magribins, a la recerca d’ajudar-los en la seva integració al nostre entorn. Alhora, catequesi, esplai infantil, centre juvenil, classes de costura i confecció, etcètera. En resum, cerquen la formació integral de la mainada i el jovent. Aquestes religioses practiquen una manera de fer silent i discreta. Raó de més que m’obliga a esbombar-ho arreu. Van perfectament en línia amb l’estil de llurs dues figures fundadores. No endebades, ambdues (sant Joan Bosco i santa Maria Mazzarello) tenen un carrer dedicat per aquell barri. La fundació de l’institut femení fou la resposta pastoral de Dom Bosco a una necessitat social: la de moltes noies que patien la revolució industrial del nord-est italià.
L’ADN salesià s’ancora en allò que ells anomenen el sistema preventiu. Educant en un clima familiar de joia, des de la vessant positiva. Donant suport als carismes propis de cada alumne. Es procura afavorir la creativitat individual amb el raonament (no pas la imposició), en un entorn d’esforç. La capacitat d’acolliment, diàleg i confiança ho amara tot. Dins d’aquest còctel, la senzillesa és tret diferencial bàsic. En altres mots, tot fent un joc de paraules: s’educa evangelitzant i s’evangelitza educant. Sembla fàcil, però no és pas així. El compromís que s’amaga darrere d’aquesta premissa comporta una immensa dosi d’implicació, estima i humilitat.
Gairebé cent quaranta-cinc anys després de la seva fundació, l’esquema vital de la seva naixença segueix viu. Els indrets on elles treballen no s’allunyen gaire del que es vivia, llavors, pels volts del Piemont italià. Per tot plegat, em plau en gran manera sumar-me al to festiu d’aquesta diada. Convido tot Terrassa a fer el mateix, agraint el do de la seva entrega.
