Fa uns dies, en lamentable absència de representació del Consistori municipal, la Fundació Mina d’Aigües de Terrassa va presentar un extens estudi d’opinió fet per TIME Consultants sobre la percepció que els terrassencs tenim de la nostra ciutat. Es pot descarregar a www.aiguesdeterrassa.com. En les ratlles limitades d’aquest article no és possible comentar a fons la metodologia ni, encara menys, no es poden analitzar amb detall els resultats de les 200 pàgines. En faré només unes consideracions generals.
L’enquesta de Fundació Mina té l’interès propi d’aquest tipus de treballs, el valor dels quals cal ajustar a allò que diuen sense fer-los dir allò per a què no serveixen. Vull dir que es tracta d’un estudi sobre la percepció que els terrassencs tenim de la ciutat, no sobre com és la ciutat. Una mirada que, vistos els resultats, és positiva i, des del meu punt de vista, molt benèvola. Així, diem que estem entre molt i força satisfets de viure a Terrassa (83%), que ens hi sentim molt o força identificats (79%) i posem a la ciutat una nota mitjana alta (7,4 sobre 10). A més, dels atributs que li suposem destaca el fet de considerar-la una ciutat tranquil·la i acollidora.
Ara bé: una cosa és la percepció subjectiva i una altra són els fets, que per conèixer-los cal fer servir altres instruments d’anàlisi. I si, entre la percepció i el fets hi ha diferències significatives, llavors cal concloure que el coneixement que tenim de la ciutat no és gaire precís. Que més d’un 55 per cent de terrassencs posi una nota superior a 7 als autobusos urbans, per exemple, fa pensar que no els fan servir. I encara em costa entendre que més d’un 70 per cent aprovi el servei de neteja. Som tan poc exigents?
En d’altres casos, és el coneixement que tenim de nosaltres mateixos el que sembla confús. Ens solem autoenganyar. Per exemple, si el 20 per cent de terrassencs de més de 18 anys diu que ha anat a un o més concerts de música clàssica el darrer any, voldria dir que més de 34.000 terrassencs hi haurien assistit una o més vegades. I els que diuen que com a mínim han anat una vegada a teatre el darrer any superen els cent mil. Francament: no crec que les xifres d’assistents reals siguin aquestes. No m’estranya que llavors un 14 per cent de terrassencs digui que troba a faltar més teatres i un altre 14 per cent, més cinemes, al centre, tot i que els que tenim no s’omplin.
A la presentació dels resultats, en un debat amb tres directors de mitjans locals i moderat per Xavier Marcet, es va tornar a veure fins a quin punt les percepcions subjectives poden ser dispars, també entre gent ben informada. Que es digués que la ciutat no està bruta o que els busos van bé és tan respectable… com sorprenent. O està bé destacar l’alta valoració que els terrassencs fem dels mercats, però no consolarà els paradistes que veuen que aquesta opinió no es tradueix en clients. I qui diu que troba que un 25 per cent de terrassencs associats és poc que miri si encara no són xifres molt exagerades: en un cas que conec, a l’enquesta en surten més del doble dels que realment són.
L’estudi de la Fundació Mina és interessant si no el confonem amb un retrat de la ciutat. A mi, m’ha interessat la distància entre el que percebem i el que realment és la ciutat, perquè ens mostra el desconeixement que tenim de la realitat més propera i de nosaltres mateixos. Un desconeixement que explica moltes de les males decisions que es prenen i que prenem.
Que més d’un 55 per cent de terrassencs posi una nota superior a 7 als autobusos urbans fa pensar que no els fan servir
