Avui fa justament tres anys que el rei Joan Cales va plegar. Tots els mitjans de comunicació van fer, llavors, llurs travesses. Uns ho explicaren pel seu estat de salut. Altres, pel maldecap de les anomenades autonomies històriques. Sense passar per alt el resultat, a peu canviat, dels comicis europeus (amb el bolet-sorpresa de Podemos). Jo furgaria la xacra del cas Nóos. El que va esquitxar el seu gendre i la filla petita. Malpenso, indirectament, que va voler passar pàgina. A escala judicial, ja s’ha vist que tot ha quedat en un no-res.
A les acaballes del franquisme, va néixer la llei de premsa i impremta. Batejada popularment com "llei Fraga". Emfasitzava en no parlar mai de tres ens: Monarquia, Església i Exèrcit. Cinquanta anys després és vigent d’alguna forma. En aquest punt, hi ha un adagi castellà prou il·lustratiu: "Mejor no meneallo". Una cosa és la por. L’altra, parlar-ne respectuosament. Tot sembla ésser que fa una certa pudor de socarrim.
Essent "la sombra del ciprés alargada", el parentiu de n’Iñaki amb la Casa Reial havia de servir per a alguna cosa. Llavors, me’l van acabar apartant de qualsevol activitat com a membre de la família reial. Per comportament poc adequat. La bola anava creixent. Per difuminar-la, li recomanaren la recerca de feina a l’estranger. També aleshores la influència del sogre va servir força. D’altra forma, no s’entén que un noiet -sense haver ni acabat econòmiques- esdevingués executiu d’una filial de Telefónica. I que el seu salari arribés a la mòdica xifra de tres-cents mil euros. Aquest sou i els mil vuit-cents mensuals de la infanta (a l’Obra Social de "la Caixa") no donaven per hipotecar-se en la mansió estratosfèrica de Pedralbes. Tothom es deuria fer l’orni.
Enlloc no hi ha un pam de net. Tenim exemples a dojo. Les xifres que es remenen fan molta patxoca. En un entorn on gairebé tot trontolla, els diners defraudats anirien de conya. Amb "retallades" constants, som a la selva del "campi qui pugui"?
"La mujer del César, aparte de honrada, debe parecerlo." Si algú havia de donar exemple de transparència, parlo dels dirigents. Començant per dalt de tot.
