Hem celebrat la 51a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, i el papa Francesc en el seu missatge ens exhorta a "una comunicació constructiva que, refusant els prejudicis contra els altres, fomenti una cultura de l’encontre que ajudi a mirar la realitat amb autèntica confiança". Ens proposa la metàfora del molí per entendre que l’ésser humà, la seva vida, la ment, les relacions, la comunicació, tot plegat, és com una pedra de molí que mai no s’atura i que pot moldre blat o jull.
Certament hem de ser realistes en contemplar el món per no caure en un optimisme ingenu. Una mirada honesta a la realitat ens porta a constatar moltes situacions greus que s’han de resoldre. Començant pels conflictes bèl·lics a diferents llocs del planeta que porten el Papa a afirmar que en l’actualitat es pot parlar d’una Tercera Guerra Mundial. El terrorisme constitueix una amenaça gravíssima per a la pau i la seguretat internacionals. La pobresa i la fam segueixen essent unes xacres greus en el món, com ho és la manca d’accés a l’aigua potable. D’altra banda, segueixen existint discriminacions per diferents motius, i també es donen l’explotació infantil, els maltractaments, les pandèmies, la precarietat laboral, les dificultats d’accés a la vivenda… La llista podria fer-se inacabable.
Com a creients, hem de partir del realisme més sincer però sense caure en el pessimisme o la desesperació. La nostra mirada ha de ser teològica, és a dir, des de la fe. Això vol dir que com a creients, com a cristians, la nostra mirada s’aclareix a la llum de l’Evangeli, de la Bona Nova de Jesucrist, el Fill de Déu. L’ésser humà té necessitat d’esperança i la busca sense parar i sol posar les seves expectatives en persones, idees, projectes o béns materials; amb tot, la gran esperança a què tot ésser humà aspira només pot estar en Déu. La gran esperança, però, no és una idea o un sentiment o un valor o un projecte, és una persona viva: Jesucrist.
El centre de la seva predicació és el Regne de Déu. Es tracta d’un canvi en l’ésser humà, en tot l’home, i no sols en la manera d’actuar sinó d’un canvi en l’ésser, unes noves arrels, una nova orientació de tota la vida. No ha vingut a "millorar" l’ésser humà, ve a crear un home nou i aquesta novetat ho abasta tot: l’interior i l’exterior, l’espiritual i el material, l’individu i la comunitat, aquest món i l’altre. No es tracta només d’un canvi interior sense compromís extern, així com tampoc es tracta simplement de canviar les estructures. És un canvi de l’ésser humà sencer que comporta com a conseqüència un canvi en la societat. Una transformació de la manera de pensar i de fer en la direcció de Déu.
La terra on comença a germinar aquest regne és el cor del qui escolta la Paraula. Els pobres en són els primers i principals destinataris, la seva carta magna són les Benaurances, la seva llei és l’amor i mena a la veritable alegria. Un Regne que ja és entre nosaltres i que la seva llavor creix en el silenci, d’una manera oculta a la mirada superficial. Per això, el jull que també hi és present no ha de robar l’alegria ni pot apagar l’esperança i el compromís del deixeble. El Papa ens diu que "la confiança en la llavor del Regne de Déu i en la lògica de la Pasqua configura també la nostra manera de comunicar. Aquesta confiança ens fa capaços de treballar amb la convicció que és possible descobrir i il·luminar la bona notícia present en la realitat de cada història i en el rostre de cada persona".
Amb aquestes reflexions agraeixo una vegada més la ingent labor de l’Església que per comunicar la Bona Nova és cada vegada més present a les xarxes socials.
L’autor és el bisbe de Terrassa
