L’enquesta que s’ha fet pública sobre la ciutat encarregada per la Fundació Mina resulta molt interessant. És una enquesta feta de fa uns mesos però, donat que no hi ha hagut canvis significatius a la ciutat, sembla plenament vigent. És interessant perquè no és una enquesta de conjuntura, més aviat és un exercici que convida una mirada de trajectòria. És una enquesta àmplia feta a 1.200 ciutadans, que exigeix una resposta de més de deu minuts, de les que ja no es fan gaire.
Les enquestes valen per al que valen, no són radiografies exactes, necessiten ser complementades amb dades i observació. No són veritats absolutes, però tanmateix ens donen pistes interessants. Són només una lent sobre la ciutat, n’hi ha més, però és millor tenir aquesta lent que no tenir-la, i, si estan ben fetes, com és el cas, són una contribució.
De les enquestes sempre la part més interessant són les respostes espontànies, aquelles coses que a la gent li ve al cap quan preguntes per la ciutat. Per exemple quan es pregunta pel terrassenc més conegut és lògic que surti el que més projecció ha tingut, el futbolista Xavi Hernández, però en canvi és interessant de constatar com de viu és el record de Manuel Royes, per davant de Pere Navarro i de Jordi Ballart. Els alcaldes són coneguts i això és bo, una ciutat que no coneix ni els seus alcaldes no pot anar bé. L’enquesta reconeix també el paper clau d’entitats com els Minyons, clubs com el Club Natació Terrassa, esports com l’hoquei o espais com Vallparadís, i l’impacte que tenen en la imatge de la ciutat.
El que ens diuen els ciutadans als que fan política o els que, de tant en tant, escrivim sobre la ciutat és: "Escoltin, no dramatitzin". La major part de ciutadans està bé a Terrassa, la gran majoria no en marxarien ni que poguessin, i els que marxarien ho farien per anar a Barcelona o un lloc on hi hagués mar. Una gran part de ciutadans es veu vivint a Terrassa en el futur. En general es veu com una ciutat tranquil·la, acollidora, còmoda. No deu ser tan tranquil·la com Mura, ni tan bonica com Vancouver, però els ciutadans la consideren molt acceptable. Hi ha positivitat respecte de la ciutat. En canvi, hom té la sensació que en aquesta ciutat amable la política local és massa crispada. Tot sembla sempre anar pel pedregar, fins i tot l’elecció d’un síndic que hauria de ser la cosa més normaleta del món. La ciutat no posa mala nota a l’Ajuntament però sembla fer-ho més per la seva dimensió de servei públic (al voltant del 6) que per la seva política. Estaria bé que els polítics locals reflexionessin sobre si a allò que dediquen el temps és realment el que preocupa als ciutadans que, segons resposta espontània, és per aquest ordre: la inseguretat, l’atur, la neteja, el trànsit i la immigració.
Si comptéssim els minuts a què el ple ha dedicat els seus principals temes em sembla que no es correspondrien massa amb aquesta escala de prioritats. Per exemple, el ple ha dedicat moltes hores a parlar de la gestió de l’aigua quan és un tema que ni apareix a la llista de preocupacions dels ciutadans.
Per cert, és un tema que tampoc va sortir en cap minut de la presentació de l’enquesta dilluns passat a l’Arxiu Tobella.
Una cosa em sembla remarcable respecte de l’enquesta. Que en una ciutat com Terrassa, en un entorn mundial com el que vivim, la immigració no sigui una cosa que preocupi prioritàriament més que a una part menor de ciutadans vol dir que algunes coses s’han fet i es deuen estar fent bé. La convivència és un valor que surt ben parat a l’enquesta.
Un altre aspecte interessant en aquest camp és una preocupació i condemna majoritària dels ciutadans pel fenomen d’"okupació" d’habitatges.
Una de les coses més preocupants de l’enquesta és que, amb excepció de Cirsa, la gent coneix millor el nom de les grans empreses tèxtils d’abans, les de tota la vida, que el de les empreses actuals. Que en economia tinguem més present el passat que el present no ens pot deixar tranquils.
El resultat de l’enquesta és el d’una ciutat serena que convida a posar una certa serenor a la cosa pública. Poques vegades en la seva història ha tingut una imatge positiva de si mateixa com la que expressa aquesta enquesta. Potser valdria la pena aprofitar-ho per garantir el futur d’aquesta ciutat serena, pensant serenament i seriosament el seu futur. Però reclamar que aquesta ciutat tingui estratègia i sàpiga on va s’està convertint ja en una part del paisatge de l’actual política local. La satisfacció que expressa ara la ciutat prové d’una trajectòria basada en el model de ciutat definit en els anys noranta i en una bona gestió posterior del fenomen de la immigració, també prové d’una ciutat que havia equilibrat bé el públic i el privat. Ja que tenim una ciutat serena, no la fem malbé i pensem seriosament sobre el seu futur d’una vegada.
