S’ha acabat la Lliga de futbol. Un món que va a rampells. Hauria d’ésser una bassa d’oli. Un referent de valors, però ha esdevingut una olla de grills. Millor, una vàlvula d’escapament. No fa massa jornades, un jugador blaugrana es despenjava amb un munt d’exabruptes. Va voler fer-li la clenxa al mig a tot allò que tenia al cap. És un bocamoll. Les formes sempre han de prevaldre.
La picabaralla entre culerada i merengons ve de lluny. Durarà in saecula saeculorum. Ni tan sols quan hi hagi presidents normals en ambdues bandes s’arribarà a un pacte de mínims. No és el cas actual, des del moment que la directiva blaugrana no hagués advertit ni sancionat en Piqué.
Fet aquest preàmbul, hi diré la meva. No puc pas emprar la teoria del nedar i guardar la roba. La comoditat no entra dins dels meus plans. Per això, reitero que, de ben segur, tenia una bona part de raó. Si no tota. Calia, de tota manera, que tingués cura de la presentació i l’embolcall. És per això que li aplico un adagi castellà: "Por la boca muere el pez". No deixa d’ésser un boques. Afirmar que "el que no li agrada del Real Madrid són els valors que transmet" passa de taca d’oli.
Cal ésser més elegant quan toques el crostó d’algú. S’hi pot tornar amb la plantofada del "i tu, més". No li faltà temps al president Florentino per dir allò de "los otros me apoyan". Potser es referia als Aznar, Ruiz Gallardón, Espe Aguirre o Álvarez del Manzano. De Ramón Mendoza, un antecessor seu en el càrrec, rebé un llegat o deute de vuitanta mil milions de les antigues pessetes. D’ací que ordís la trama de la famosa macrooperació immobiliària del Bernabeu. Un tsunami que va anar acompanyat del transvassament traïdor d’en Figo, que va agafar el pont aeri.
La FIFA va fer la vista grossa i el club de Chamartín es convertí en el més ric del món. Són aquests els seus valors? Molt abans, posant-hi més pa que formatge, citaré un reguitzell de figures mediàtiques que inflen més la llegenda: Escartín, Plaza, Franco, Gardeazábal, Pérez Payà, etcètera. Les hemeroteques i internet vénen a ésser la prova del cotó. Per tot plegat, li diria al benvolgut Piqué que, un altre cop, moderi el discurs. Seria més senyor. Fins i tot, hauria guanyat la Lliga.
