Estem acostumats a la solemnitat de l’òpera, de manera que ens omplí d’entusiasme quan vam assistir a una representació on l’humor s’apodera de l’escenari: l’òpera còmica. Aquest gènere té la particularitat de la barreja dels grans números musicals amb diàlegs parlats. El gènere va néixer a França al segle XVIII. Un dels millors exemples d’aquest gènere és "La fille du régiment", de Gaetano Donizetti, que ha estat acollida amb gran èxit pel públic del Gran Teatre del Liceu, no en la versió italiana, sinó en la francesa.
Tot en aquest muntatge és rodó, per començar els cantants: el tenor Javier Camarena controla com ningú la veu i ho demostra nit rere nit. On el públic no es cansa de repetir bis, bis, bis… Sens dubte és el cantant líric que a hores d’ara domina els recursos, la tècnica i la professionalitat, i el públic que omple la sala l’ovaciona després dels números d’especial dificultat obligant a aturar la representació en un congelat que de vegades es perllongava una bona estona, sobretot quan el mexicà executava la famosa ària "Ah! Mes amis", en què el tenor ha de cantar nou dos de pit encarnant la vida del personatge Tonio, l’ingenu tirolès, que es fa soldat francès per amor a la cantinera que acompanya el regiment. Javier Camarena segueix els passos de Kraus, Domingo, Carreras, Pavarotti o Aragall. La protagonista argumental de la història és Marie, interpretada per la soprano Sabina Puértolas amb grans dosis d’actriu còmica, moviments, gestos i números musicals units en un dels papers més difícils de la seva carrera, no està quieta plantada a terra ni dos segons, els seus patrons de moviment són complexos i plens de vitalitat, en ella resideix en bona part la comicitat de l’òpera. Al costat dels dos protagonistes la gran Ewa Podles com a marquesa de Berkendfield que té el seu moment brillant en la lliçó de cant que dóna a la jove cantinera, que cansada de tant refinament aristocràtic torna amb el rataplan militar en el qual s’ha criat, millor que aquell piano en escena que ha de ser tocat al costat de la jove que aprèn. Pelly li dóna el toc d’humor amb "Rosó, Rosó". Una altra aristòcrata fa l’espectacle, cosa pròpia d’una pel·lícula de Pedro Almodóvar, l’aparició de Bibiana Fernández com a duquessa de Crakentorp, que amb el seu francès i el seu castellà es va guanyar la rialla del públic i el seu aplaudiment.
Si els cantants són la columna vertebral de l’òpera no ho són menys la direcció d’escena i el vestuari de Laurent Pelly que situa l’acció a la Primera Guerra Mundial i que mou els cantants de forma teatral amb continus gestos de complicitat còmics a l’espectador i el maneig del cor, desplegant soldats per aquí i per allà fins a l’aparició del tanc final sota la bandera del gall francès, un cop més el treball de Conxita Garcia és impecable.
"La fille du régiment" és un espectacle rodó, que situa el director de cinema, escriptor i director d’òpera Laurent Pelly en un lloc destacat en això de l’òpera còmica, convertint l’acte solemne i ritual en un divertiment continu, un esdeveniment que omple les òperes del món des que s’estrenarà a l’any 2007 a Londres.
Si en tenen oportunitat no se la perdin, tant els aficionats a l’òpera com aquells que vulguin iniciar-s’hi i gaudeixen de les comèdies.
"La fille du régiment", que es representa al Gran Teatre del Liceu, és un espectacle rodó
