Nosaltres volem la pau. Ja deia un adagi llatí, però, allò del "si vis pacem, para bellum" (si vols la pau, prepara la guerra). Erròniament, la cultura popular l’adjudica a Juli Cèsar. És, però, d’un escriptor romà (Vegeci, avesat a temes militars, de la part final del segle IV de la nostra era). Tan famosa es va fer l’asserció que es va arribar a fabricar la pistola Parabellum (a la fàbrica alemanya d’armes Deutsche Waffen und Munitionsfabriken -DWM-, l’any 1898). Arribant -fins i tot- a comercialitzar-se cartutxos d’aquesta marca. Qui no recorda els informes ministerials de la lluita antiterrorista -al nostre país- on mai no s’oblidaven de fer-los propaganda? Amb cantarelles com ara "ETA ha fet servir munició de 9 mil·límetres Parabellum". A hores d’ara, som massa teatrals. Ens marquem grans fites socials, programant actes amb ampul·lositat. Sense un bri de compromís o efectivitat. Per exemple, celebrem la diada mundial sense cotxes, que no té cap sentit.
La pau va molt més enllà de l’absència de conflictes. On és -a la pràctica- l’aplicació de la Declaració dels Drets Humans (ONU-any 1948)? Veient el pati internacional no és altra cosa que paper mullat. Per tant -entre moltes altres coses- hauríem de foragitar un munt de polítics xerrameques que no saben on tenen la mà dreta. Gairebé ja fa setanta anys!
Està bé, fins i tot, que la humanitat dediqui el mes de febrer a la pau. Tot plegat té a veure amb l’aniversari de la mort d’en Mahatma Gandhi. Un referent que va més enllà de la condició de visionari que algú li ha volgut adjudicar. Ell rebutjava plenament la lluita armada. Alhora, predicava el concepte de la no-violència com a mitjà de resistència a l’ocupació de l’exèrcit britànic. En casos extrems, no descartava la desobediència civil. El tema és complex. Tanmateix, vull pensar que hem d’anar a l’arrel dels problemes. Per exemple, en el conflicte dels refugiats, no es tracta d’adoptar posicions compassives. El poble sirià no demana pròpiament acolliment. Ells no volien pas marxar del seu país. Només exigeixen la fi de la guerra. Quan Espanya esdevé un dels principals proveïdors d’armament mundial. Tenim eines per capgirar esquemes. Tot no és a la mà dels poders estatals. Cal projectar sempre vivències de serenor a la pròpia vida.
