Sovint llegeixo articles eco-nòmics a on es fa referència a la necessitat que les nostres empreses, les actuals, siguin rendibles, eficaces, eficients, amb valor afegit, etcètera. I també tinc la sensació que aquests adjectius s’utilitzen de manera indiscriminada i amb poc aprofundiment respecte del seu veritable significat. No entraré ara a fer un estudi sobre què vol dir cadascuna d’aquestes paraules però sí que us recordaré que no són sinònimes i que cadascuna d’elles respon a un objectiu i finalitat diferent. De totes elles em vull centrar en la que considero, així m’ho diuen les meves conferències i formacions per diferents empreses, la més demandada, la que més es busca i segurament la que més es necessita. Fer esment que l’eficiència pot ser atesa des de diferents fronts: una eficiència material (a l’hora d’economitzar despeses amb la millor utilització dels recursos) i també pot ser una eficiència de capital humà (en la recerca del talent i de la millor disposició dels empleats en l’organització). Serà d’aquesta última de què particularment em sento més a prop, ja que el treball de saber detectar bons professionals que conjuguin aptituds i actituds segurament ens portarà a assolir una millor eficiència professional. Ara les proves de selecció són un "scouting" per detectar aquelles persones que, a més dels continguts mínims que la vacant exigeix, tenen desenvolupades tot un seguit d’habilitats que els fan més desitjables a ulls dels caps i/o responsables del col·lectiu. Competències com la iniciativa en el treball, el saber cooperar amb la resta de l’equip, la resiliència com a capacitat de saber encaixar els cops i sortir-se amb facilitat dels entrebancs, l’acceptació de les opinions dels altres sense renunciar a la teva, el control de les emocions, sentir-se identificat amb allò que fas (la fidelització de la marca) i moltes altres coses que de tenir-les a no tenir-les suposa haver d’invertir en l’actitud personal i col·lectiva dels treballadors, o no.
Tenir empleats, companys, que se senten identificats amb l’empresa, que posen totes les seves habilitats i destreses personals al servei de la corporació i que a més són capaços de fer-ho amb relativa facilitat, senzillesa i humilitat t’assegura un assoliment de la missió/objectius extraordinària. Tenir personal compromès (no tant en hores de treball sinó en actitud i vàlua de les seves competències) fa que per un costat tothom sigui més eficient (també tot el procés) i per un altre que hi hagi un clima de treball agradable i amb gairebé tota probabilitat exitós.
La recerca de l’eficiència és ara un valor afegit. No volem tenir només treballadors que desenvolupen la seva feina amb un estàndard de normalitat. La nova visió social, la competitivitat, la diferència entre allò bo i allò millor rau a tenir un equip humà, una xarxa de persones que visquin l’empresa com a seva (que no vol dir treballar més hores) i que en el seu horari i degut a les seves habilitats són capaces de generar un model de funcionament altament eficient (la gestió dels recursos és la necessària) i això fins i tot pot permetre que aquests treballadors conciliïn millor la seva vida laboral i personal i els objectius de l’empresa s’assoleixin de manera satisfactòria. Per entendre-ho de manera fàcil. Una constructora d’obra pública haurà de complir els terminis d’entrega de la seva autopista a l’administració pertinent (eficàcia) però ho haurà de fer emprant els millors i menys recursos possibles (eficiència).
Una empresa de serveis haurà de ser curosa amb la correcta realització del servei (eficàcia) i fer-ho amb la gent compromesa, adient, contenta, integrada, feliç i fidel serà definitiu (eficiència).
Vulll ser eficient, necessitem eficiència.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
