No bufen massa bons vents per a la televisió pública catalana. Fa poques setmanes, van emetre un comunicat presumint d’ésser la cadena estatal més vista en horari de màxima audiència. Situaven disset dels seus programes entre els més seguits del mes. Liderant el rànquing del programa més vist al llarg de vint-i-dues ocasions. Està clar, però, que no tot deuen pas ésser flors i violes. Em temo que amaguen altres realitats no tan positives. D’aquesta forma, van tancar el mes passat amb una quota de pantalla global del 9,6% (superats per Telecinco i Antena 3).
Remarquen que els seus programes informatius continuen encapçalant l’estadística de qualsevol edició. Bo i mirant-me’ls, certament crec que ofereixen un molt bon producte. Tinc la percepció, tanmateix, que darrerament s’han adormit un xic. Potser volen viure de renda. M’agradaria -en aquest sentit- conèixer el seu estat financer actual i el dèficit anyal acumulat. Si més no, en tractar-se d’una empresa que mantenim els catalans, amb els nostres impostos. No puc entendre que es queixin que van perdent pistonada (televidents, publicitat, etcètera).
Penso que cal reconvertir el model de TV pública, A casa nostra, és prou evident que hi ha una plantilla sobredimensionada. Encara afirmaré una altra cosa que potser courà bastant o no agradarà sentir: s’han plantejat que tal vegada un dels motius principals pot derivar de la barrina monotemàtica constant del referèndum, la DUI, el sobiranisme i temes paral·lels? Ho diré d’una altra manera: tot el conglomerat de la CCMA té un grau de politització massa marcat.
Així, no m’estranya la picabaralla parlamentària que s’ha derivat del nomenament d’en Vicent Sanchís com a nou director de TV3 (fa dos mesos). Primar la direcció política -que no pas la professional- no és una bona decisió. La plantilla (unes 2.300 persones) està ultradimensionada. Aquest nombre d’empleats equival al de sumar les plantilles d’ETB, Ràdio-Televisió Madrid i el canal d’Andalusia. Per exemple, Telecinco en té 1.270 i el grup Atresmedia, 1.800. Amb tot plegat, els darrers deu anys hem perdut set punts de share i hem tancat 2016 en mínims històrics. Per tot plegat, plantejo que qui tingui capacitat de decisió s’ho ha de fer mirar.
