Durant molts anys Barcelona ciutat ha estat líder i capital indiscutible en matèria de cultura. Fa uns anys Girona va alçar el cap i es va fer un espai propi per reivindicar-se com a ciutat cultural i ara ja la podríem identificar com a cocapital cultural del país. Sembla que per a Girona la cultura ha estat una bona eina en l’estratègia per a la construcció internacional de la seva marca de ciutat. Més enllà de ser la capital de la Costa Brava, es projecta arreu del món pels seus festivals de música i teatre, i per la presència omnipresent de l’obra de creadors universals com Dalí i altres.
L’experiència cultural de Barcelona i Girona demostra que l’engranatge cultural té molt a dir en la construcció de la marca dels municipis. Per tant, la premissa que se’n deriva és òbvia: és clau la creació de marca cultural al territori del Vallès Occidental.
Sabadell i Terrassa
​
Si mirem el passat de les dues ciutats, capitals de la nostra comarca, trobarem certs denominadors comuns que són també actius de cultura; el Modernisme, les institucions culturals centenàries, els autors significats de la literatura i les arts… Els encants de Sabadell i Terrassa, amb un passat industrial comú i una burgesia intel·lectual que va apostar per l’art, ens dibuixen un mapa gens menyspreable que vol tenir el seu espai de centralitat cultural, sumant actius i organitzant, amb sentit de servei i responsabilitat pública, els recursos que invertim en el sector.
Sovint penso que aquest país, des de l’arribada de la democràcia, s’ha construït fonamentat en la competitivitat entre territoris. Més enllà de les rivalitats històriques, sociològiques i antropològiques -a què podem atribuir un cert toc pintoresc i, fins i tot, absurd-, la pugna entre ciutats tan properes com Sabadell i Terrassa ens ha condicionat negativament per a la construcció conjunta d’un territori culturalment sòlid.
Per sort, actualment, la capacitat de diàleg i entesa dels màxims líders polítics de les dues ciutats ens permet trencar una dinàmica de competició i iniciar una dinàmica de cooperació per créixer i projectar el territori com un únic espai cultural habitat per gairebé mig milió de ciutadanes i ciutadans. Es tracta d’una prova irrefutable que dos alcaldes, malgrat ser de partits diferents, estan del tot convençuts que crear sinergies no pot reportar altra cosa que el bé comú, la suma en comptes de la resta i una situació de win-win on tothom en sortirà beneficiat.
Millor servei a la ciutadania
Aprofitant aquesta conjuntura favorable ens hem posat mans a l’obra i estem liderant, colze a colze amb Sabadell, l’inici d’un treball conjunt de planificació que ens ha de portar a una major projecció internacional i a un més gran aprofitament dels recursos, però, sobretot, ens conduirà a oferir millors serveis a la ciutadania en tots els àmbits de la cultura, una Cultura en majúscules, plural i diversa, on tothom tingui el seu espai. Ens ha de permetre “pensar juntes”, ambdues ciutats, i de manera participada, per trobar noves fórmules i respostes a les polítiques culturals tradicionals o dels últims vint anys.
Ja hem tingut la primera presa de contacte amb al regidora de Cultura del municipi veí, Montserrat Chacón, i part del seu equip tècnic. Comencem contents i esperançats una tasca pendent que volem compartir amb la nostra comunitat cultural. Ho farem, sense cap mena de dubte, al si del renovat Consell de Cultura de Terrassa i sota els designis del nostre full de ruta, el “Llibre blanc de la cultura”. Tenim molta ambició! Els nostres ciutadans i ciutadanes, els nostres creadors, les nostres indústries i empreses culturals ho esperen. Noves formes, nous reptes i nous diàlegs per a noves polítiques.
Apostem, doncs, fermament, perquè Sabadell i Terrassa, les dues ciutats, configurin juntes una capitalitat cultural! Posem fil a l’agulla! Fem bullir l’olla! Som-hi!
L’autor és regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa
