Rosa Boladeras interpreta Irina, una de les tres germanes protagonistes de "Els tres aniversaris" al Teatre Villarroel. L’obra de la dramaturga alemanya Rebekka Kricheldorf és la seva versió particular de les tres germanes d’Anton Txèkhov, amb la direcció de Jordi Prat i Coll. Un es pregunta per què adaptar, per què no anar a l’original. La resposta està en l’especial visió de la dramaturga alemanya de l’original, un exercici d’estil en el qual els personatges s’analitzen, es psicoanalitzen i es llepen les pròpies ferides mostrant una vegada i una altra el seu fracàs.
El nucli temàtic d’aquesta obra gira al voltant de la família, una família on falten els pares i els fills prenen la casa. Quatre germans i les seves amistats més íntimes: Masha (Anna Alarcón), Irina (Rosa Boladeras), Janine (Miranda Gas), Andrei (Joan Negrié), Olga (Victòria Pagès) i Georg. Tots aquests personatges són uns cínics exquisits. La dramaturga alemanya ha escrit una versió insubornablement intel·lectual que també podria qualificar d’humor negre i amarg. Dones fastiguejades de la quotidianitat, tot el que no sigui les obres completes de Friedrich Nietzsche és pur nihilisme. Un estrany aniversari entre els ganxets, la gominoles i l’òpera.
La peça creix fins a esdevenir un remolí, ple de referències a la vida quotidiana, el treball rutinari, picades d’ullet a la cultura contemporània i divertits jocs de sarcasme en un mur kafkià. Una peça perversa que fa que el públic s’angoixi davant la sordidesa de la realitat.
Els personatges no tenen futur, només passat. Elles són massa velles, massa intel·ligents i orfes d’amor. Irina (Rosa Boladeras) camina de puntetes sobre les seves sabates de taló, la senyora que tinc a la meva esquerra em fa veure que les sabates li fan mal. El sòl sobre el qual trepitgen els fa mal, la casa familiar no és més que una metàfora d’una realitat falta del plaer de viure la vida intensament, estan totes mortes en vida.
Tres dones avorrides, esgotades de la vida, amb les il·lusions mortes que celebren l’aniversari any rera any sense horitzó, el món s’ha convertit en un lloc sense sentit i la vida les arrossega com un cavall desbocat i elles subjectes a les cadires colpegen el terra amb els seus caps brillants d’idees i de conceptes filosò- fics.
L’alcohol és l’única sortida a tanta desgràcia familiar, a tanta educació, a tanta cultura, com afirmava Freud a "El malestar de la cultura" el coneixement ens encadena i ens allunya de l’instint animal irracional que tots portem a dins i que ens condueix a la vitalitat i a l’alegria de l’irracional.
Hi ha un joc intel·lectual amb la literatura russa. Irònica la dramaturga talla els personatges amb un ganivet de verdures i en el tauler de l’existencialisme, l’expressionisme i el ressentiment contra el seu propi arbre genealògic, com una maledicció de teatre grec que taca la nostra època moderna.
