Expliquen que a la Nasa hi ha un cartell amb aquest text: "Està comprovat que el borinot, segons l’aerodinàmica, a causa del seu pes, el seu volum i el seu cos, no pot volar; només que ell no ho sap". Perquè sembla, doncs, que, segons les lleis físiques, un borinot no pot volar perquè les seves ales són massa petites per mantenir el seu pes volant, però ell no ho sap… i vola, i d’aquí se’n conclou que això és el que hem de fer tots: volar i superar-nos a cada moment, davant de qualsevol obstacle. La petita història arrenca d’una trobada entre joves i algunes figures destacades de la mateixa Nasa que varen intercanviar idees acompanyades d’exemples i es varen donar consells per al futur. Aquest exemple de superació el va explicar Julian Earl, director del centre d’investigacions de la Nasa.
S’ha intentat demostrar la impossibilitat del vol del borinot amb càlculs basats en un vol estàtic, com el dels avions que es desplacen amb les seves ales immòbils. Tot i això, se sap que la majoria dels insectes, entre ells el borinot, no planegen sinó que mouen les seves ales flexibles a gran velocitat i amb canvis de direcció molt ràpids de manera que les turbulències creades al seu voltant són les que els donen impuls. Aquesta teoria va ser demostrada en un estudi de l’any 2005, en què un grup d’investigadors va fer servir càlculs i simulacions robòtiques per emular el vol d’aquesta mena d’insectes, comprovant que fins i tot són capaços de variar l’angle de moviment i la freqüència amb què mouen les ales, adaptant-se d’aquesta manera a les circumstàncies del medi en què es troben.
Cal reconèixer que la frase citada més amunt té la seva gràcia i convida a una reflexió sobre l’esforç i a la superació perquè, així com el borinot aniria contra les lleis físiques però ho aconsegueix, nosaltres si pensem que podem aconseguir alguna cosa i ens hi esforcem segur que ho aconseguirem. Seguint aquesta dinàmica hem de llançar-nos sense complexos per aconseguir noves fites. Però ja hem vist que, malgrat les aparences, en el vol de l’abellot no hi ha contradicció amb les lleis de la física. També és de sentit comú pensar que no podem assolir tot el que ens passa pel cap. En qualsevol cas, la lectura d’aquesta petita història ens porta a una reflexió sobre la motivació, sobre l’esperit emprenedor, sobre el fet d’intentar coses noves.
La paraula motivació és un mot que prové del llatí i el seu significat principal és moure o tenir virtut per fer-ho. Segons el sentit que se li atribueix des del camp de la psicologia, una motivació es basa en aquelles coses que impulsen l’individu a dur a terme algunes accions i a mantenir ferma la pròpia conducta fins a aconseguir els objectius proposats. És molt interessant analitzar com i per què s’inicia la conducta cap a un objectiu, com es genera l’energia necessària per promoure canvis dirigits a la meta, la constància amb què es segueix i la raó per la qual s’escull aquella conducta.
Estar motivat implica reconèixer en l’activitat que hom realitza aquells elements que donen satisfacció personal i professional, com ara assolir metes, aconseguir llocs de responsabilitat, poder arribar a prendre decisions importants, associar-se amb d’altres, pertànyer a algun grup social en especial, etcètera. Les persones motivades senten l’impuls d’aconseguir tant les seves pròpies expectatives com les dels altres.
L’autor és el bisbe de Terrassa
