Des que som petits hem sentit que els homes i les dones som ben diferents en moltes de les nostres actituds, dels nostres sentiments, pensaments… Només calen uns quant anys de viure en societat per adonar-se que aquesta afirmació és tan certa com que les dones no saben pescar. A veure si recordeu alguna situació a prop d’un espigó a on hi hagi dones amb una canya de pescar a la mà. Oi que no?
Aquesta activitat es troba reservada a una part cerebral que només els homes tenim i que es diu "la capsa del no-res". No sabria dir-vos si aquesta capsa és bona o dolenta, en tot cas és una de les moltes capses que els homes tenim en el nostre cervell i que permeten que funcionem d’una manera parcel·lada.
Tenim la capsa del menjar, de la tele, del sexe, de la feina…, ben separades les unes de les altres, i a més tenim la capsa del no-res que ens permet fer coses tan fantàstiques com passar-nos hores esperant que un peix mossegui l’ham.
La capsa del no-res enfurisma les dones del nostre voltant perquè elles pensen que quan ens parlen no les escoltem i, bé, de fet no les escoltem gràcies que en aquell precís moment tenim activada la capsa del no-res.
De la mateixa manera que nosaltres, vull dir els homes, estructurem el nostre cervell en capses separades que ens dificulten fer dues coses alhora, les dones disposen de tot un entrellat elèctric que connecta totes les seves disposicions mentals i vitals. Són capaces de tenir l’aigua de la dutxa rajant, el whatsapp a punt d’explotar, el telèfon fix a l’orella i a més d’esbroncar-nos als homes per no haver recollit la cuina, i tot en el mateix segon, sense descuidar el mail que els acaben d’enviar i la conversa en directe que tenen amb la seva mare. És sensacional, no s’escapa res.
La capsa del no-res i la xarxa elèctrica són una manera molt ràpida i simpàtica de dir-vos que homes i dones som diferents des de sempre. Els nostres cervells estan dissenyats de forma desigual, són un òrgan que té el mateix nom però que funciona de manera diametralment dissemblant.
És per això que, ara que sabem de les nostres diferències, serà molt més fàcil la convivència perquè ni els homes ni les dones som culpables de gairebé res, han estat la natura i els seus capricis els que han provocat que nosaltres no sapiguem tirar endavant algunes de les coses que ens demanen elles i vosaltres, les dones, sigueu incapaces d’entendre algunes de les coses que fem els homes. Estimades dones: pel que fa a la vostra desproporcionada actitud de voler controlar-ho tot només us diré que podeu seguir per aquest mateix camí que nosaltres ja activarem la capsa del no-res.
Per últim vull recordar-vos, a tots i a totes, homes i dones, que la ciència ha demostrat ja fa uns quants dies que els pols oposats s’atreuen i que amb aquesta premissa és amb què des del respecte i el sentit de l’humor dones i homes construïm cada dia un futur de solidaritat i harmonia.
Seria realment avorrit que femelles i mascles funcionéssim de la mateixa manera i això qui es va encarregar de dissenyar el cervell d’ambdós ho va tenir en compte.
Una abraçada, ara que he acabat d’escriure marxo a pescar.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
