Tinc un bon amic que va ser conseller que sempre em deia: "Tu intentes deixar la política però és molt difícil que la política et deixi a tu". Ell és un cas especial, va deixar la política i va liderar un despatx professional d’èxit. Però aquesta no és l’experiència de molta altra gent que després de la política només troba un gran buit professional. No tenen enlloc on tornar i porten massa anys a l’aparador. A més la majoria de gent pensa d’ells "aquest rai". Però la realitat pot ser molt diferent, en alguns casos, són gent que després de molts anys d’estar a la política no saben com sortir-se’n si no són funcionaris. Ho passen malament com tanta altra gent en el país. Tenen molts contactes, però no els poden operativitzar professionalment. Si van a una gran empresa els acusaran de les portes giratòries i si intenten espavilar-se pel seu compte els acusaran de recórrer als vells contactes polítics, que de fet són els que tenen. Les empreses s’ho pensen molt a l’hora de contractar algú que ha passat per la política. Avui la política és un estigma. La gent honesta que s’ha dedicat a la política no ha de tenir privilegis però tampoc estigmes. Necessitem que hi hagi molta gent bona que s’hi vulgui dedicar, altrament ho pagarem molt car com a societat. La política està desprestigiada. Hi ha hagut massa casos de corrupció. Tothom ho sap. Però no veure que, per sort, hi ha gent molt honesta a la política a qui posem molt difícil continuar dedicant-s’hi és d’una gran miopia. Si a sobre aquesta gent no vol perpetuar-se a la política, es troben que la seva reinserció professional és molt complicada. Ho fem tot perquè la gent que val i que és honesta no es dediqui a la política. S’està molt més tranquil a fora de la política i de l’escrutini públic exagerat. Fa pocs dies parlava amb una persona amb molta trajectòria professional, amb molt talent, que ha volgut dedicar un temps a servir el país, quan ha decidit tornar al món privat li ha costat exageradament. No és normal.
Com a societat pagarem molt car aquest desprestigi de la política. Allunyem el talent de la política i això és enormement perillós. Apartem la gent que s’acosta a la política per ideals i que deixa carreres professionals prometedores. Els exigim moltes coses que no s’exigeixen a la resta de professions. Al final només s’acostaran a la política aquells que tenen un ego necessitadíssim de reconeixement o aquells que hi busquen un modus vivendi des de les estructures dels partits.
Tot això ens passa en un món on la complexitat de les coses públiques creix exponencialment. No serà gens fàcil prendre grans decisions sobre el nou panorama del treball que es veurà molt afectat per les tecnologies 4.0. Costarà molt equilibrar unes societats dissenyades per a gent que vivia setanta i escaig anys i que en poques dècades viurà cent anys. Serà molt difícil mantenir prestacions d’Estat del benestar a Europa simplement perquè ja no és el continent que lidera l’economia i la generació de riquesa a repartir és cada cop més minsa. Els estats afrontaran reptes de gran categoria a l’hora de defensar la privacitat dels ciutadans i la seguretat de les institucions i corporacions. Europa, que ha estat el gran espai de la igualtat al món (no hi ha zona al món amb països tan igualitaris com a Europa), haurà de fer grans esforços per mantenir aquesta igualtat, per no desequilibrar-la i a la vegada ser sensible amb tots aquells que en volen formar part. La política, la gestió pública en general, tindrà una gran complexitat. No sé com ens ho farem si la gent de més talent s’allunya de la política i la deixem en mans de populistes de solucions simplistes. No sé com es poden afrontar aquests grans reptes si la política aplegués massa gent inconsistent.
Amb tot el respecte a les persones que ara es dediquen a la política honestament, a qui els hem d’agrair el seu compromís, em sembla evident que el nivell de la política en totes les seves escales ha caigut molt en les darreres dècades a Catalunya, a Espanya, al món. Només cal mirar qui governa el país més potent del món.
No siguem miops. La política té un problema molt seriós de corrupció que cal resoldre, i cal arreglar-ho sense posar tothom al mateix sac. Però si posem massa difícil a la gent de talent dedicar-se a la política com a societat ho pagarem molt car. No és igual qui fa les coses. Tothom no serveix. Tothom mereix la mateixa dignitat, els mateixos drets i deures, les mateixes oportunitats. Però davant de tanta complexitat necessitem que la gent de més capacitat, pensi com pensi, vingui del segment social que vingui, percebi que la política és una bona forma de servir els altres. I avui per avui la imatge de la política és tot el contrari. La regeneració s’imposa i és urgent. Ens sobra retòrica i ens falta consistència.
