Any rere any, tornem a l’aparador del món. Aquest cap de setmana -amb motiu de la Fira Modernista- ens visita molta gent de fora. Enguany, arribem a la quinzena edició. La festa s’ha arrelat i tots fem per donar-hi suport. Els carrers s’omplen de gom a gom. És un plaer passejar i gaudir de l’ambient. Fins i tot, de la mà d’algun casal cívic o entitat lúdica (com la Llanterna), és bonic i turístic trobar-te gent vestida a la manera de l’època.
El Modernisme fou un moviment cultural europeu, a les acaballes del segle XIX i les albors del XX. Algun historiador el situa entre l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i la mort del mestre Gaudí (1926). Se cercaven formes que incidissin bàsicament sobre el pensament i les arts. Sobretot en arquitectura i pintura.
Al principat, l’esclat va comportar una revifalla econòmica, intel·lectual i política. Va anar força bé perquè el concepte d’Estat imperial -amb la pèrdua de les darreres colònies- feia figa. Ací, hi veig un cert paral·lelisme entre aquella societat i l’actual. A nivell català, és evident que el neguit supera la ficció. Catalunya sempre ha estat pal de paller en l’economia espanyola. Són molts els qui pensen que aquest esdevé l’argument que referma la idea del sobiranisme.
L’arquitectura modernista de la vella Ègara depura tècniques. Prioritza el ferro en les estructures. Es decanta bastant per la totxana vista. Tiba de línies corbes i asimètriques. Decora els interiors artesanalment, amb motius femenins i de natura. Conté una alenada d’esperit gòtic i recolliment, que atrapa l’espectador. Aquests elements són fàcilment verificables a la vila: el Vapor Aymerich (seu del mNATEC), la Casa Alegre de Sagrera, la Casa Bauman, la farmàcia Albiñana (al Raval), el Teatre Principal, la sagristia i la capella del Santíssim del Sant Esperit, el Mercat de la Independència, el Teatre Principal, la Societat General d’Electricitat (on hi ha un establiment Viena), l’Escola Industrial, l’Arxiu Tobella, l’Hospital de Sant Llàtzer, l’Asil Busquets, el Condicionament Terrassenc, la quadra del Vapor Ventalló, l’Electra Industrial (xamfrà dels carrers del Pantà i Sant Isidre)… Aquest cop, la remodelació de la Masia Freixa hi afegeix un punt àlgid, perquè fa un goig espaterrant.
