Richard Wagner es va inspirar en un turmentat viatge per mar fugint dels seus deutes per compondre la seva quarta òpera: "L’holandès errant". El llibret va ser escrit pel propi compositor alemany. Una òpera que arriba al Gran Teatre del Liceu amb una direcció d’escena cinematogràfica i pictòrica del cineasta Philipp Stölzl (director de pel·lícules com "El metge", "L’últim testimoni", "Cara nord", "Fugitiu", "Goethe" o "Baby") i amb la direcció musical d’una dona, la directora ucraïnesa Oksana Lyniv, un fet molt important pel caràcter simfònic de l’òpera, l’orquestra té una importància cabdal en aquesta peça wagneriana. El patró de director home està molt arrelat entre els espectadors d’òpera, és una bona notícia que dones com Oksana Lyniv comencin a normalitzar la imatge de la professió de director d’orquestra. Per abordar aquesta òpera tan lírica, la directora musical col·loca un gran pes en el cor dirigit per la sempre eficaç Conxita Garcia.
Enmig d’una impressionant biblioteca una jove llegeix i un enorme quadre que presideix l’estada pren vida, de les entranyes de la tela emergirà una tripulació i els seus fantasmes: personatges maleïts, ambicions, passions, ànsies d’amor i recerca de la pau eterna d’un navegant errant, el mar i la tempesta apareixen per tot arreu. Un vaixell fantasma que serveix a Wagner per parlar de la tempesta interior d’un espectre vagabund i de la lluita entre el bé i el mal d’aquest capità errant que ha fet un jurament com si fos el jueu errant. El llibret està basat en una antiga llegenda, que va rescatar i va reinterpretar el poeta Heinrich Heine, centrada en un dels temes propis de l’esperit romàntic de l’època: la redempció a través de l’amor fidel. Aquest mariner troba moltes dones sempre que desembarca, però cap li és fidel, pel que ha de seguir errant pels gèlids mars.
Philipp Stölzl no ens proposa un vaixell descomunal que intimidi l’espectador com va fer la Fura en la seva versió. Aquí el que tenim és la mirada de somni de la protagonista femenina, Senta, filla de Daland, encarnada en Elena Popovska i Anja Kampe, és aquesta mirada de somni literari i llibresc que ho envolta tot en aquesta gegantina biblioteca i en aquest exemplar del qual no se separa mai. Senta és una dona que no para de somiar i no accepta la realitat en què viu. Com moltes dones Senta s’enfronta al seu món masclista i es lliura per escapar a un món fronterer entre realitat i fantasia. L’amor idealitzat que sent el personatge des de nena es manté viu quan es fa adulta, una dona sotmesa pel seu pare, el mariner Daland, i un possessiu pretendent, el caçador Erik. En aquest món d’homes terribles, ella es lliura per complet i de forma gairebé nihilista al seu somni impossible. Aquesta barreja de la vida sobrenatural amb la vida quotidiana fa d’aquesta òpera romàntica un somni fascinant que ens atrapa per la seva part literària i pictòrica i que musicalment ens anuncia el Wagner que vindrà després de la tetralogia.
