En totes les meves xerrades, escrits, cursos…, intento transmetre la importància que té disposar d’un cervell educat, treballat en favor d’una millor qualitat de pensament, sentiment i per tant de vida.
El cervell és aquest òrgan de govern personal on és elaborada la vida de relació (en els seus dos aspectes inseparables: motilitat i sensibilitat) i regulada la vida vegetativa, alhora que constitueix el punt d’inserció somàtica de la vida psíquica. Aquesta definició ens porta d’una manera inexorable a posar de manifest la importància d’aquest grumoll de connexions i fluids que gestiona tot allò que té a veure amb la nostra cognició, emoció, relació i adaptació a les coses que la vida ens anirà portant. Així doncs caldrà treballar aquesta caixa tancada que es posiciona com a definitiva en la cerca del nostre benestar. És cert que el cervell encara presenta secrets inabordables però també és cert que d’ell coneixem algunes coses que han estat demostrades des de l’empirisme, la pràctica i la implementació.
Sabem que si pensem en positiu vivim en positiu, que si enganxem pensaments bons darrera dels dolents podem canviar el nostre estat d’ànim, que la primera impressió de les coses condiciona el nostre posicionament però no el determina i el cervell pot modificar el seu primer solc i també sabem i això serà molt important que el 90% de les coses que projecta com a futuribles mai esdevenen realitat.
Ens passem la vida utilitzant l’expressió parlada o pensada: "I si…. -I si passa això?".
Molta gent, la majoria, sempre pensa més enllà del present. Si ens quedem sense feina, si emmalaltim, si… I finalment el que passa és que en aquests pensaments i projeccions de futur perdem la vida que ens toca viure. Donar llibertat d’acció al cervell acostuma a ser contraproduent perquè aquest combina elements reals amb il·lusions maquiavèl·liques per tal de poder mantenir la condició humana. Hem de saber que el cervell humà està dissenyat per actuar davant el perill, protegint-nos d’ell i garantint la nostra supervivència i això és bo en la seva justa mesura. Si deixem que aquesta característica domini el nostre pensament, acció i percepció serem esclaus d’àncores i pors que retallaran les nostres opcions de ser feliços.
Cal controlar els riscos, només faltaria, però si aquest control es converteix en rigor el cervell ho determinarà tot. Deixar que aquest ordinador rutlli sol ens portarà a l’ostracisme més absolut.
És per això que trobem pares i mares que no deixen anar de colònies als seus fills, pel que pugui passar (de negatiu), d’altres que no agafen l’avió per si cau i fins i tot gent que guarda els diners per si a la vellesa (primer caldrà que hi arribin) els necessiten.
Prevenir és una cosa i la inacció n’és una altra. El cervell ens escup diverses situacions de futur de què 9 de cada 10 no es produiran. Si tenim en compte aquesta estadística podrem relaxar-nos a l’hora que gaudim d’allò que tenim just al davant.
El "carpe diem" famós pren encara més importància a partir del coneixement d’aquesta dada lapidària.
Un dia vaig conèixer una dona que no es pintava la cara perquè el seu cervell havia begut massa de la seva educació, entorn i prejudicis. No tenia parella. Vaig aconseguir que posés maquillatge a la seva cara i també a la seva vida. Ara és una dona feliçment casada i molt guapa. Va vèncer la projecció falsa i traïdora del seu cervell.
Maria, records al teu marit.
L’autor és coach advance life
