Observo el cop de puny que un jugador de futbol sala li dóna a l’àrbitre i el deixa mig estabornit. És la notícia d’aquest cap de setmana i pel que sembla no és la primera vegada que algun jugador d’aquest equip, el CE Barceloneta, ha tingut actuacions "singulars" i del tot menyspreables/condemnables. Davant les imatges no hi ha d’altre comentari que la violència esportiva sembla no aturar-se, ans al contrari. Les suposades campanyes preventives no fan el seu efecte i és la història inacabable. Ja sé que em podeu dir que això encara és glòria si ho comparem amb d’altres imatges a gran escala on un seguidor és llançat fora de la graderia i on tristament va morir al cap de pocs dies. Ja no parlem dels macroenfrontaments entre seguidors de diferents equips en alguna de les competicions internacionals o en la lliga del seu país. El llistat ens ocuparia uns quants fulls i la reiteració escrita tampoc pot fer massa més cosa en el que suposem/desitgem que és una condemna de la major part de la societat. Hi ha una violència sense treva que augmenta de manera exponencial i se’ns presenta com una precisa radiografia d’una societat amb importants esquerdes. Potser no hem localitzat el punt exacte de la infecció.
El detall que em preocupa dels fets succeïts al pavelló municipal Marítim de Barcelona és veure com la canalla riu l’acció i com els adults també fan tota mena de comentaris del tot inapropiats. La grada és el termòmetre i de moment la temperatura segueix molt alta i no hi ha manera de fer baixar la febre. Quan es juguen competicions entre els més menuts ens arriben els comentaris i els insults dels més grans -pares i familiars- vers els jugadors de l’equip contrari o l’àrbitre de torn. També no fa massa vàrem veure com aquests pares baixaven a la palestra per resoldre la seva rivalitat. Quan juguen els adults sentim adults però també infants que diuen/insulten d’allò més. Ningú s’escapa d’aquest macabre festival. No hi ha dubte que la feina és doble: esportivitat a la pista i educació a la graderia. De moment no hem avançat massa i molt de compte a fer una anàlisi aïllada de la situació. El contagi d’aquesta violència no s’atura i molt em temo que en la propera jornada esportiva ens trobem amb alguna altra sorpresa. No anem bé. Gens bé. Hom podria acabar pensant en aquelles pel·lícules de ciència ficció on la gent aplaudeix la sang, les ferides i la destrucció física del contrari. En realitat, què es va a fer en un espectacle esportiu? Se suposa que és entreteniment i, sobretot, dignitat i educació. Si aquests conceptes no hi són presents tenim un problema. De fet en tenim un munt, de problemes. Si un nen riu l’atonyinament d’un adult o insulta una persona d’una altra ètnia hem fracassat tots plegats. No ens han servit la innovació, el treball per projectes ni les intel·ligències múltiples. Potser caldrà treballar/afegir una altra cosa. Dispenseu.
