Em considero un melòman empedreït. Sempre que puc, intento connectar-me a emissores de música clàssica. Bàsicament, Catalunya Música i Radio Clásica (de RNE). Sovint, però, em tenen avorrit. Disposat a sentir bona música, hi trobo massa xerrameca.
Em treuen de polleguera… Mantenir un canal específic del tema té molt mèrit. La tasca pedagògica que desenvolupen no té preu. Aquells que la fan possible posen el llistó molt alt. Cosa que és d’agrair. Tanmateix, tinc la percepció que algun locutor s’escolta massa.
D’alguna manera, em recorda algun canal televisiu. Tots aquells que ens aclaparen i ennueguen amb publicitat a tort i a dret. Qui vol veure una pel·lícula no hauria de veure’s sotmès a la tortura publicitària. Ja passo per alt la infàmia -prohibida per Brussel·les- d’haver de suportar anuncis al bell mig d’un Telenotícies. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ( CCMA ) -i, més concretament, el seu defensor del lector/oient- s’ho hauria de fer mirar. La societat actual és massa sorollosa. La contaminació acústica ens ofega per tot arreu. En canvi, sovint només es parla d’aquella que embruteix l’ambient que respirem. Fins i tot, de l’excés de llum que ens il·lumina. Tornant al tema d’origen, voldria parlar dels efectes terapèutics del silenci. El seu poder és inqüestionable. Potencia la força de la nostra ment. Afina la nostra sensibilitat interna. Arrela una llera de serenor i pau dins el propi organisme. Apila força física, afectiva internament. Alimenta la pròpia capacitat creativa. Trencar un ambient silenciós amb un bri musical suau enlaira molt més tot aquest rerefons. Ajuda a fer una lectura profunda. Amara la capacitat creativa d’aquell que pinta un quadre, estudia o escriu un llibre. Alguns psicòlegs especialitzats en la branca industrial avalen que la producció millora força dessota un fil musical pausat i baixet. Per tot plegat faig un suggeriment als responsables de la corporació: que Catalunya Música doni, només, música. De la bona. Sense la paparra d’enfarfecs indigestos que la dilueixen. En forma de contertulians que fan més nosa que servei. En les conferències, espero -amb candeletes- l’exposició. Em carreguen molts presentadors. Sobretot quan es fan pesats i recargolats en exposar el currículum del ponent. Només volen xuclar càmera. Exigeixo brevetat i síntesi.
