Tinc un amic que sempre m’esperona a escriure. Quan llegeix alguna cosa meva, si és el cas m’atonyina. Sempre va bé… No fos cas que caigués en la temptació d’allò que en podríem dir l’autocomplaença. De passada, fins i tot, em suggereix algun possible tema, de tant en tant. Seva, justament, és la frase que he situat al títol…
…En qualsevol cas, sempre vull anar al nucli de les qüestions. No em puc quedar en la pellofa. Tracto de generar algun debat mínimament productiu envers els altres. Intento -no sense una certa utopia- capgirar situacions injustes. Entenc que tinc una certa responsabilitat envers el proïsme quan tinc la sort de publicar cada dia. Per això, saltejo fets i anàlisis que ens ajudin a bastir un món millor.
"La vida es sueño y los sueños sueños son." Si només em quedés en la carcassa primària de Calderón de la Barca, malament rai. La vida ha d’ésser -entre altres coses- il·lusió, ombra, ficció, repte, rauxa, lluita, canvis, valors, solidaritat i un munt d’objectius més. Sento molta tristor en veure gent que mai no s’esglaia. Preocupats, tan sols, en la immediatesa de la pròpia rajola. Res no capgira el seu propi món. Amb la que està caient! Els ianquis, paradigma del món superdesenvolupat, van patentar la frase genial del "I have a dream". Tinc un somni.
Tinc el somni d’intentar generar opinions crítiques. Dit d’altra manera: solucions per a un munt de problemes: refugiats, pobresa extrema, aturats, immigrants, desnonats, okupes, manca de llibertats, absència de solidaritat, interpretació errònia d’algunes realitats i encara més.
En aquesta conjuntura, assisteixo -im-pàvid- al trist espectacle d’alguns dels nostres gestors polítics. El president espanyol, pensant en la unitat de la pàtria. El català, entestat a exposar el seu projecte rupturista fora del nostre àmbit. Altres membres de llurs governs, endormiscats sense exigir-los una aplicació ferma de principis. Aquells que van presentar en campanya i jurar en prendre possessió del càrrec. Els ho dic proclamant -de bell nou- el títol. No crec en l’exigència tal com sembla que l’apliquen. Sort en tenen de voluntaris, ONG i altres persones compromeses altruistament. Els tapen moltes vergonyes.
