Vivim en una ciutat on podem presumir de moltes coses. I amb raó. En aquest espai, certament, hi ubico el conjunt de Sant Pere, el món casteller, l’hoquei, l’entorn del jazz, tot allò que fa olor de Modernisme, etcètera. Sovint, tanmateix, no som capaços de reconèixer tasques molt ben fetes, des de l’anonimat. És en aquest punt que, avui, toca apuntar a Mútua. Una entitat més que centenària. Que agrupa més de tres mil professionals amb l’objectiu prioritari de protegir i millorar la salut de les persones. És ací on s’escauria -de ple- un logo molt encertat d’una antiga entitat financera, ja desapareguda: "Persones al servei de persones". Potser val la pena, doncs, que considerin fer-lo seu.
Es va fundar un llunyà 1900 com a mútua asseguradora d’accidents de treball. Evidentment, d’aleshores ençà, la tasca social que fa ha abastat tots els racons i persones del Vallès. Fins i tot, fa de model i referent -pel que fa a gestió acurada i superprofessionalitzada- a molts altres centres hospitalaris (tant privats com públics) de la resta del país. La seva gestió summament acurada fixa pautes a tot el sector. Mai no podrem agrair prou tot el que fan per nosaltres.
En dates més modernes -un 19 de juny de l’any 2000- es va crear la Fundació per la Docència i Recerca Mútua Terrassa. Una entitat sense ànim de lucre per promoure la investigació biomèdica comunitària.
Pràcticament podem considerar-la com un holding empresarial de primer nivell. Gràcies a diferents acords amb la xarxa sanitària pública, abasta un volum d’activitat frenètic. A banda de l’estricta assistència sanitària, contemplem el ram de les assegurances. Alhora, la bugaderia industrial, la consultoria, la informàtica, I+D i el laboratori d’anàlisis clíniques. Tots els egarencs ens hem de felicitar per disposar d’aquesta empresa capdavantera en allò que fa referència al seu entorn. Aquest sentiment, emperò, l’hem d’orientar primerament envers el conjunt de treballadors de tota la seva estructura. Sense ells, sense el seu savoir faire, la seva dedicació i la seva estima, tot seria molt diferent.
Tant de bo que sigui per molts i molts anys!
