El passat dia 27 celebràvem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, la Rosa d’abril, i aquesta setmana començarem el mes de maig, en què tradicionalment l’Església honora de manera especial la Mare de Déu. La idea d’un mes dedicat específicament a honorar Maria té els seus orígens al segle XVII, amb devocions especials organitzades cada dia durant tot el mes. Aquest costum es va estendre sobretot al segle XIX i es practica fins avui. A molts llocs de Catalunya el primer diumenge de maig es celebra la festa del “Roser de maig”.
El culte i la devoció al Roser es situen en els convents dominicans i en llur àmbit d’acció fins a la fi del segle XVI. El creixement de la devoció i de la creació de les confraries s’estengué sobretot a partir de 1571 quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant el dia 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Així ho declarà el papa Pius V i ho reafirmà el seu successor, Gregori XIII, que féu del dia 7 d’octubre la festa universal del Roser.
Entre el 1570 i el 1620 hi hagué una extraordinària florida de confraries del Roser arreu del món. Les confraries del Roser, gairebé presents a totes la parròquies catalanes, van mantenir ben viva la devoció a la Mare de Déu i el rosari i li van erigir altars als temples on estaven instaurades. Eren, fonamentalment, associacions de persones que vetllaven pel manteniment i la propagació de la devoció a la Mare de Déu del Roser. D’altra banda, també satisfeien diferents necessitats i inquietuds, com l’associacionisme, la sociabilitat i també propiciaven un sentiment de comunitat, d’identitat i de cohesió social. La primera confraria del Roser s’instituí a Colònia el 1475 de les mans d’un frare predicador, Alain de la Rupe. A casa nostra la primera confraria fou fundada a Barcelona, a finals del segle XV, al convent dels dominics de Santa Caterina.
Els goigs del Roser, possiblement les composicions poètiques més populars que es canten a la Mare de Déu, van marcar el futur d’aquest model de literatura popular destinada a ser cantada en honor a la Mare de Déu. Les grans processons es feien per les festes del Roser i pel rosari de l’aurora. Les creacions de les confraries feren aparèixer en totes les esglésies un altar i una capella del Roser, quasi sempre afegit com a annex, cobert de nerviacions gòtiques amb una clau de volta amb la Mare de Déu i l’infant envoltats d’un rosari o cercle de roses. La rosa fou sempre la flor típica dels confrares i eren beneïdes i repartides entre ells per la festa del Roser de Maig.
El mes de maig està considerat com el mes de Maria. Actualment el nostre amor a la Mare de Déu s’expressa subratllant més el lloc que ella ocupa a l’Església i a la seva litúrgia. És molt important vincular la devoció i la pietat popular a l’espiritualitat litúrgica. Es tracta d’ajudar els fidels a reconèixer més fàcilment la missió de Maria en el misteri de l’Església, de sentir més intensament els llaços fraterns que uneixen tots els fidels perquè són fills de la Verge i fills també de l’Església. Però la litúrgia no està renyida amb la pietat popular, no estan renyits participar en la celebració de l’Eucaristia i resar la Litúrgia de les Hores amb el rés del sant Rosari. Amb ocasió de la festa de la Mare de Déu del Roser, el papa Francesc va compartir el passat mes d’octubre en el seu compte de Twitter el que segueix: “El Rosari és l’oració que acompanya sempre la meva vida; també és l’oració dels senzills i dels sants… És l’oració del meu cor”.
Us animo a mantenir ben viva la devoció a Maria, Mare de Déu i mare nostra.
L’autor és el bisbe de Terrassa
