Aquest cap de setmana Terrassa va ser el centre del món dels titelles amb música en directe; famílies senceres van gaudir del Festival Didó organitzat pel CEM Escola de Música de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i Amics de la Música. Es tracta del tercer Festival Didó que va rendir homenatge al titellaire de Terrassa Ezequiel Vigués "Didó".
No es tracta tant de representar l’estil Didó, sinó de tenir-lo com a capçalera i programar companyies que portin al seu espectacle el binomi titelles i música. L’espai per a les representacions va ser el Vapor Gran i enguany, com a novetat, s’ha programat al Teatre Principal de Terrassa, incorporant els teatres públics de la ciutat al festival. Aquest any, entre la dotzena de propostes, va destacar l’espectacle "El petit piano", de la Companyia de Teatre Titelles de Lleida.
L’any passat el Batxillerat d’Arts Escèniques de Viladecavalls va participar en el festival i aquest any ho ha tornat a fer ampliant la seva participació amb dos espectacles de creació pròpia: "La rosa del Dot" i "Titelles de l’univers". En els dos espectacles alumnes del CEM i alumnes del Batxillerat d’Arts Escèniques han treballat colze a colze en dos projectes que van tenir el moment de representació dissabte amb gran assistència de públic, sobretot el de la tarda. Establir ponts entre diferents centres artístics ajuda en el desenvolupament de la feina del docent i dóna sentit pràctic a la feina a l’aula. Els alumnes troben en aquestes col·laboracions unes noves maneres per al seu desenvolupament personal i artístic tant en el camp de la música com en el de les arts escèniques. Els titelles animats resulten altament eficaços en els àmbits pedagògics. El titella és un bon mestre per trencar les inhibicions i estimular les ganes de parlar, escriure, llegir i tocar música. Els alumnes treballen l’expressió corporal del titella, exploren les possibilitats de moviment i de sonoritat, de moviment amb ritme.
L’experiència de l’artista pedagog condueix els alumnes cap a un viatge interior on els petits detalls dels titelles i la música marquen els passos de la por, de la il·lusió, de l’esperança i dels somriures a la cara d’un nen, visualment i sonorament, en aquest sentit cal destacar la bona feina del professor de violí Nuno Mendes amb els seus alumnes. Tota aquesta recerca dels sentiments es fa a través del joc, del plaer d’experimentar amb titelles tractant de temes universals més fàcils d’utilitzar a través de la persona interposada, a través de l’altre, que és el titella. El món dels titelles és ideal per treballar en els centres d’ensenyament la transversalitat. Els alumnes del Batxillerat d’Arts Escèniques i els músics que s’estan formant a l’escola de música de grau professional esdevenen mèdiums o mediadors que connecten amb la imaginació i l’expressió. Els titelles tenen el poder de fascinar, divertir, provocar i apassionar el públic, però també el propi manipulador del titella i el músic. El titellaire com a còmplice del músic en un projecte comú, en un esforç de comunicació amb l’ànima de l’espectador, no importa l’edat. Ja sigui a través del visual o mitjançant l’oïda l’artista comunica sumant disciplines totes elles encaminades a l’enriquiment espiritual d’un públic i uns artistes que busquen experimentar, investigar i aprendre de forma lúcida.
Aquest any el festival ha premiat la trajectòria d’un titellaire i contacontes, Cesc Serrat, que dóna valor al concepte "Cultura" en majúscules. Ja frisem per gaudir de la IV edició.
