L’actualitat és cada cop més calidoscòpica. La gran majoria es fixa en allò de què parlen els poderosos i grans mitjans de comunicació. Els pocs programes de debat que podem veure sempre reuneixen els mateixos "caretos". No cito televisions concretes perquè tots les tenim in mente. En canvi, jo intento inclinar-me per l’heterodòxia, la mirada des de la transversalitat (no com l’entenen els polítics), la veu dels qui no en tenen. Estic fart d’allò que els castellans bategen com "más de lo mismo"… Voldria sentir parers de gent diferent. Per exemple, autònoms, metges, comerciants, estudiants, jubilats, músics o investigadors.
M’agradaria plantejar la teoria d’un professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Esquirol i Calaf, sobre la veritat. Ell la defineix com fet constatable. Que es pot copsar. Una afirmació revolucionària per als dies que corren… On tothom parla d’oïdes, sentiments i especulacions intel·lectuals. Abusem de les opinions particulars de quatre gurus. Només fem rodar la tinta i les lletres, fent de lloros. No aportem gairebé res, de bell nou, envers el que ens han dit, repetit, escrit o recuinat abans. On és allò que coneixem com a feed-back?
Valora molt el pes de l’experiència. Teoritza sobre pensament polític i filosofia actual. Ho fa des de l’estudi d’autors com Martin Heidegger. Malgrat que hi hagi qui carregui contra la influència d’aquest filòsof alemany pel seu festeig amb els nazis.
Se’ns vol imposar la teoria que el pensament està segrestat pel pensament únic. Pel "políticament correcte". Però ens cal ampliar la perspectiva del panorama actual. No essent així, ens acabarem creient les pròpies mentides, de tant repetir-les. Hem de tenir el coratge de qüestionar-nos l’esma. Contradient-nos a nosaltres mateixos. Obrint noves vies de contrast envers la realitat que vivim. No és bo l’immobilisme ni l’ancorament en postures de total autocomplaença. L’entorn social és molt canviant. Presenta molts i molt variats problemes. No podem emprar la tàctica dels ulls clucs envers tot el que està passant…
…Per exemple, una mica en la línia dels dirigents del món àrab: voler passar per alt la barbàrie de la guerra de Síria clama al cel. La denúncia és necessària. Peti qui peti.
