Quan visitem Terra Santa, un dels llocs que més impressionen és la basílica del Sant Sepulcre, que conserva el lloc de la crucifixió i la tomba on fou dipositat el cos del Senyor. La seva mort a la creu va ser contemplada per nombrosos testimonis presencials; en canvi no tenim cap descripció de l’esdeveniment de la Resurrecció. Els evangelis relaten que les dones, el diumenge de bon matí, quan despunta el primer dia de la setmana, anaren al sepulcre i el trobaren obert i buit. Un àngel del Senyor els comunicà que havia ressuscitat. Elles se’n varen anar per anunciar-ho als deixebles, i tot just en aquell moment es trobaren amb Jesús que els digué: "No tingueu por; aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea; allí em veuran" (Mt 28,10).
Què significa per als deixebles anar a Galilea? Què significa tornar a Galilea? Per què Galilea és el lloc de trobada amb el Ressuscitat? És bo recordar que Galilea ha estat l’escenari principal de la seva predicació i de la seva actuació. A Galilea es pronuncia el "Sermó de la muntanya", les Benaurances i el Parenostre, la major part de les paràboles, el seu ensenyament sobre els publicans i els marginats. Galilea és el lloc de la crida dels deixebles. Allí l’han vist pregar, guarir els malalts, perdonar els pecats, alliberar d’esperits immunds, acollir totes les persones, sembrar en els cors una esperança nova.
Però ara hi ha alguna cosa més. El relat de la Resurrecció segons sant Mateu apunta a Galilea amb l’objectiu de "veure" Jesús. Els deixebles varen anar a la muntanya que Jesús els havia indicat, i en veure’l el varen adorar. Entre les experiències anteriors i el nou encontre amb Jesús ha tingut lloc la Passió, Mort i Resurrecció. El fet de "veure Jesús", la trobada amb Crist ressuscitat, és el fonament per a la seva missió de testimonis. Són apòstols, testimonis enviats perquè han vist Jesús, han conviscut amb ell, han estat testimonis de la seva vida, passió, mort i resurrecció. Aquesta escena sintetitza l’experiència pasqual dels deixebles. Jesús se’ls acosta i els confirma en la seva missió des d’una nova dimensió, i els envia a fer deixebles a tots els pobles.
Què significa per a nosaltres anar a Galilea? Significa renovar i actualitzar l’encontre amb Crist, redescobrir el nostre baptisme com l’inici d’una nova vida de fills de Déu, cridats a desenvolupar en plenitud la nostra realitat de fills de Déu, cridats a la santedat i a l’apostolat. Tornar a Galilea significa revifar el carisma, la gràcia que hem rebut i que hem de fer fructificar, significa recrear l’experiència de la trobada amb Crist, que passà vora meu, que es va fer trobadís en el camí i em va cridar també a anunciar la bona nova de l’Evangeli, a construir una nova humanitat, perquè ell fa noves totes les coses.
Els apòstols no havien acabat d’entendre el missatge de Jesús i discutien fent camí cap a Jerusalem quin d’ells era el més important; més encara, quan arribà el moment de la passió no varen estar a l’alçada de les circumstàncies. Però el Senyor els encarrega anar a Galilea per trobar-se amb ell, per rebre la seva nova instrucció i el seu manament missioner, a partir de la creu i de la resurrecció. Quan ens allunyem del camí, quan no estem a l’alçada, quan malbaratem el do de Déu, Crist ressuscitat sempre ens espera a Galilea per oferir-nos la seva llum i la seva gràcia i per confirmar-nos en la missió.
L’autor és el bisbe de Terrassa
