La robòtica ja és present en moltes indústries, petites i grans, i també en d’altres àmbits de la nostra vida quotidiana. Suposo que ja tenia alguna cosa a veure en el subministrament automàtic de la benzina o en el pagament sense venedor en el supermercat de torn. Disculpeu però tots aquests automatismes els poso en el mateix sac. Si aneu fent anàlisi de moltes i petites coses ens trobem que aquella persona de sempre ja no hi és i que l’automatisme comercial i no cal dir fabril és una autèntica i complexa realitat. No sé si també preocupant. Al segle XVIII els obrers anglesos feien malbé les màquines car una incipient mecanització feia perillar els seus llocs de treball. El fenomen luddita no fou només britànic car a Camprodon o Alcoi també es registraren alguns casos de destrucció de maquinària. La màquina era un perill i l’amo, un adversari a combatre. L’incendi de la fàbrica dels germans Bonaplata (1835) del carrer Tallers de Barcelona també cal incloure’l en aquell fenomen de lluita i resistència primitives. Fou espectacular. Amb la mecanització de la filatura i l’arribada de les selfactines tampoc hi hagué una actitud passiva/contemplativa ans tot el contrari. Les protestes i les vagues també foren moneda corrent. Ha passat molt de temps i ha plogut encara més. Suposo que un expert en desenvolupament tecnològic i optimització productiva discreparà de la meva preocupació, àdhuc, desconcert davant d’aquesta quarta revolució industrial que se’ns apropa o potser ja la tenim dins la cuina.
Ara tot és més refinat i s’acompanya d’un discurs més ensucrat i de cara a la galeria. Els robots varen començar en l’àmbit de les joguines i molts nens japonesos varen participar d’aquella innovació tecnològica en el terreny del lleure i la distracció. Els robots esdevingueren protagonistes de tota mena de jocs i, òbviament, ningú s’atura a fer-ne cap mena de crítica. Qui et pren la feina es presenta de forma agradable i mediàtica. Ara ja estem en una altra categoria on aquesta robòtica participa de ple en els plantejaments industrials a curt i mitjà termini. Estem en una època d’una accelerada i canviant tecnologia que es presenta imparable i inqüestionable. Però què passa amb la gent? Com queda la població laboral davant d’aquests canvis i notables incursions en tota mena de fàbriques i tallers? Ja no és solament dins el món de l’automòbil o determinades cadenes de muntatge. Són molts més àmbits on aquesta intel·ligència artificial funciona a tota hora. Tinc els meus dubtes de si la racionalitat en el treball és present per part dels que manen i dominen el món. Aquests acostumen a estar darrera l’escenari, són poc coneguts, però són els qui prenen les veritables decisions. Què passarà amb tanta gent que no té cap mena de qualificació laboral i que ha fet tots els cursos haguts i per haver que li ha manat l’oficina de treball? Tenim un discurs d’anàlisi i reflexió davant d’aquesta nova era que ja treu el cap i que de moment provoca gràcia i divertiment. Em sembla que fins i tot algú n’ha dissenyat un, en aquest cas femella, i s’hi ha casat. Et presento la meva dona! Aneu jugant com diria aquell.
