Opinió

Oriol Broggi enfront de Wajdi Mouawad

Oriol Broggi i la Perla 29 aposten per un valor segur, el rei de la tragèdia contemporània, el dramaturg canadenc Wajdi Mouawad. "Incendis" va ser l’obra que va catapultar a l’Olimp dels déus el dramaturg d’origen libanès. Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya ha muntat "Boscos", la peça que tanca la tetralogia publicada en català per Edicions Periscopi. Hi ha molt de lectura a les obres teatrals de Wajdi Mouawad, es tracta d’un teatre per ser llegit, jo diria més, la lectura prèvia de l’obra ajuda a encaixar els diferents drames que apareixen en escena, tres segles en quatre hores d’espectacle amb pausa a les dues hores. Bona part del temps ens el vam passar en el bosc de les Ardenes prop d’Estrasburg, però a més d’aquesta arcàdia impossible passem per atemptats, hospitals, residències geriàtriques, cases nobles, carrers i llocs que van des de 1871 fins al 2006.

"Boscos" és una obra de dones que se serveix dels mecanismes de la novel·la policíaca per plantejar una indagació sobre la identitat, l’amistat, el perdó, la família, l’abandonament, la malaltia, la bogeria, l’amor i la reconciliació. Una autèntica trama policíaca construïda amb els codis del drama teatral de les tragèdies clàssiques. Les virtuts, les passions, les qualitats i defectes dels éssers humans mai canvien. Ja en la literatura grega Clitemmestra, cega de ràbia perquè el seu marit sacrifica la filla gran de tots dos, Ifigènia, perquè els déus afavoreixin els aqueus en la guerra, pren com a amant Egisto, un cosí jove del seu marit, que per raons familiars rivalitza amb Agamèmnon. Wajdi Mouawad aprofundeix en els drames interiors dels personatges femenins, els masculins acompanyen en aquesta història que concep la història contemporània amb tints de mitologia grega.

Loup és la furiosa mal parlada adolescent que protagonitza l’obra intentant superar el trauma de l’abandonament seguint el rastre de set dones de la família en un puzle disseminat en diferents punts que l’espectador atent ha de reconstruir i que, si no ha llegit el text prèviament, surt del teatre pensant ara hauria de tornar a veure l’obra per gaudir de la trama. Clara de Ramon interpreta aquesta rebel amb causa que és Loup acompanyada de Ramon Vila, que interpreta Douglas Dupontel, els dos són el fil conductor de tota la història. La interpretació dels dos actors separats en edat ens trasllada en la densitat del temps a la situació plantejada, mordaç i en alguns moments terriblement commovedora. La mà de Broggi en la direcció està present en ells i a la resta de l’elenc, amb una Marissa Josa extraordinària al costat de Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Xavi Ripoll, Marc Rius, Carol Ruano i Sergi Vila. Tots formen les peces d’aquest trencaclosques que Loup, cabrejada amb el món, intenta comprendre i comprendre, segueix un rastre de sang a través de les guerres, les traïcions, les atrocitats, les passions, els camps de concentració, les mines on s’explotaven els nens… I al final aquesta jove llop arriba a la maduresa a través d’aquesta tristesa, d’aquest viatge dolorós per uns temps poc propicis per a la lírica.

To Top