Si em demaneu quantes activitats conec que puguin ser altament reconegudes com a positives per a la motricitat, la cognició, la relació social i la gestió emocional de l’ésser humà, la llista serà relativament curta però sense cap mena de dubte una de les primeres, per no dir la primera, que em vindran al cap serà la pràctica de l’activitat física.
Ja a la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costat de l’aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l’educació de les persones.
Fer esport té molts avantatges i algun inconvenient però el pes dels primers compensa amb escreix les escorrialles dels segons. Des que naixem volem ser persones sanes, intel·ligents, estimades i felices i aquests adjectius responen a les quatre grans carreteres per les quals hem de transitar. Volem créixer amb salut i amb un bon domini del coneixement, a més volem ser socialment admesos i interiorment plens d’equilibri i l’esport ens atorga aquesta possibilitat.
L’esport ens activa químicament (vessament de les hormones de la felicitat, endorfines, en el nostre cervell). Ens estimula la xarxa de neurones i ens fa que aquest mateix cervell sigui més receptiu a rebre milions d’estímuls (coneixement) en el decurs de la nostra vida. L’esport, ben fet, ens engreixa els òrgans, els ossos, la musculatura, les articulacions, ens aporta salut i benestar i a més ens enriqueix la xarxa de relacions que ens acompanyen en el nostre trànsit vital.
L’activitat física t’ofereix estratègies per fer créixer emocions com l’empatia, la solidaritat, la resiliència, etcètera, i et fa gestionar millor altres com la ira, la frustració o l’enveja.
L’esport aporta experiències fàcilment transferibles a la vida: el treball en equip, el valor de l’esforç, l’acceptació dels errors, la presa de decisions…
A la pregunta per què hem de fer esport us proposo una pràctica, aneu a caminar per la natura (o pels carrers dels vostre poble o ciutat) i després feu-vos una llista de quines són les emocions que sentiu. Us puc ben assegurar que les emocions que floriran dels vostres interiors se situaran en el riu de l’aigua neta i cristal·lina, emocions de benestar interior que es traslladarà a les actituds del dia a dia. Aquesta és la màgia de l’esport, bé, de fet és la realitat de les hormones que s’estimulen i provoquen un torrent de missatges que van i vénen per tots els òrgans del nostre cos. És una estimulació que promou el sentit positiu de les coses, allunya l’envelliment de la nostra màquina i ens dota d’un sistema immunològic força potent. L’esport remou les emocions i curiosament remou més les emocions positives que no pas les negatives. Moure’s comporta que la nostra vida cel·lular enriqueixi també la nostra vida interior viscuda i per tant ens prepara per a qualsevol cosa.
De fet l’activitat física no hauria de ser una acció esporàdica de la nostra existència, ans al contrari, hauria de ser quelcom integrat en el nostre mode de vida, en el nostre quefer quotidià.
Ep! Un moment, si no voleu o no podeu fer esport, tampoc passa res, segur que trobareu una altra activitat que us ompli i us faci feliços, però podeu repensar-vos la decisió.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
