El proper dimarts, se celebra el dia mundial d’aquesta patologia. És un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós. Ve provocat bàsicament per la mort de les neurones que haurien de produir dopamina (un neurotransmissor bàsic per a la funció motora).
La investigació segueix cercant mitjans per avançar en la recerca de diferents malalties. Com ara el càncer, l’alzheimer, la sida, l’ebola, la grip, la poliomelitis, la diabetis, l’esclerosi, l’asma, l’ictus i tantes altres. Sempre manquen recursos financers. No tenim cap rubor, però, a pagar sous ultramilionaris a esportistes d’elit, polítics incompetents o personatges mediàtics dels mass-media… Allò que en diríem el món a l’inrevés. Sense cap mena d’embut. Clar i català.
A casa nostra, és de lloar/agrair la tasca impagable d’una entitat com AVAN. Farcida de voluntaris que palesen un grau alt de passió i entrega en la seva tasca. Gràcies a ells -i amb ànim de conscienciar tothom- demà tornen a implicar-se: han organitzat la II cursa o passejada "Jo sóc Pàrkinson" (cinc quilòmetres en el primer cas i la meitat, en el segon. Començant i acabant a la plaça de la Cultura). Els drets d’inscripció individual s’han establert en la mòdica xifra de quatre euros. Una quantitat a l’abast de totes les butxaques.
Malgrat tot, voldria fer èmfasi en la necessitat de no abaixar mai la guàrdia. Hem agafat el costum de celebrar un dia mundial sense cotxes. El dia de l’aigua. El de mullar-se per l’esclerosi. El del llibre. El dels enamorats. I tants d’altres… Ja està bé, però una flor no fa estiu. Entre tots, hem de fer pressió -un dia i altre- sobre tots aquells que tenen mà per assolir reptes transcendents en la matèria. No cal donar noms. Tots els tenim in mente.
Des d’aquesta perspectiva constant, la llum de l’esperança no s’apagarà. Oi que sí? Endavant i força! No defalliu!
