És terrassenca. Té 34 anys. L’admiro. Fa tres anys i mig que té esclerosi múltiple. Llavors, ja era mare d’un fill. Se’n va plantejar, malgrat tot, tenir-ne un altre (que, ara, té 2 anys). Amb tot aquest tema damunt seu, s’ha fixat un repte: fer els darrers cent quilòmetres del Camí de sant Jaume: des de Sarria fins a Santiago de Compostel·la. No admet que la patologia li comporti límits. Vol ésser ella mateixa qui els fixi. Aquest divendres, se n’hi va. Juntament amb el marit, els dos fills, els pares, la germana, el cunyat, dos nebots i una parella amiga (amb dos fills més). Confessa que, sobretot amb els de casa, formen un autèntic pack. Té una moral de ferro.
Camina amb una certa dificultat. S’ajuda d’un bastó. Abans, li agradava presumir de bella figura bo i portant sabates de talons. Com que, a hores d’ara, això ja no és possible, se les posarà per fer els cinc darrers metres…, quan arribi a la plaça de l’Obradoiro. Un signe senzill farcit de força. Que brolla de la fondària d’un cor immens.
La seva fita es situa a gaudir el moment. No pretén pas establir cap rècord. Caminant més a poc a poc, copsarà tots els detalls de l’entorn per on passi. Jo mateix -que ja he tingut la sort de poder fer tot el Camí- m’he permès comentar-li que el tram escollit és el més agraït. Galícia és la part més verda. Dins dels boscos gallecs olorarà la flaire dels eucaliptus. Cada pelegrí es marca un referent. El d’ella, però, ultrapassa tots i cadascun dels matisos (senderista, religiós, esbarjo, esnobisme, alguna prometença, etcètera).
Ella mateixa ha tingut cura de crear la web www.migranodearena.org per canalitzar donatius. Els fons recaptats són per a dues associacions: FEM (Fundació Esclerosi Múltiple) i DISCAN (Entitat d’Ensinistrament de Gossos d’Assistència). Aquest sentiment palesa un ferm sentit social i solidari envers altres persones que tenen el mateix símptoma. Esbombant aquesta mentalització per tot arreu, la unió fa més força. Rebobinant: expresso tot el meu suport i reconeixement amb aquest projecte. M’encantaria engrescar el màxim de gent possible. S’ho mereix. Per ella mateixa. Per tots els seus. Per la pròpia vida. Els seus ulls, certament, no enganyen.
