En parlava fa dies, amb un capellà. Ell s’entestava a defensar que no n’hi ha. Jo, però, li vaig dir allò del haberlos, haylos. D’altra forma, com es veuen monarquia, església i exèrcit ? A la societat actual, àdhuc, podem afegir-hi la banca. Amb les garrotades que reben darrerament, però, han perdut pistonada. Ara, tothom s’hi veu amb cor de plantar-los cara. En contra d’ells, han fallat el tema de la clàusula terra. Se’ls gira feina amb les hipoteques multi-divisa. La seva cartera d’immobles desocupats els genera complicacions legals amb algun consistori.
Triant i remenant, la darrera sentència del cas Nóos ha estat molt benigna. També es fa per tapar casos de pederàstia relacionats amb algun membre l’esglèsia. Anant a l’exèrcit, el el proper nou d’abril, farà dos anys que ens va deixar en Xavier Vinader. Que li preguntin el motiu pel qual el van empresonar, practicant la seva professió. Molt semblant al sarau mediàtic d’en Julian Assange i el seu web Wikileaks. Forçat, per això, a demanar asil polític a l’embaixada equatoriana de Londres.
Encara més: el llistat de banquers del país amb les mans tacades no és curt. Ben pocs han aterrat a la garjola. Quan penso en Bankia, Banca Catalana, targetes black … and so on, m’entren ganes de dir-la grossa.
En pròpia carn, jo mateix n’he patit les conseqüències. Algun dia, tanmateix, piularé. En detall. No puc callar. Se’m regiren els budells. Aleshores, de ben segur que aquell capellà mourà més fils. O potser enrogirà.