El màrqueting està obligat a evolucionar. La manera amb què els consumidors esperen relacionar-se amb les marques, accedir als productes i gaudir dels beneficis -els quals no estan necessàriament subjectes a les qualitats pròpies de l’oferta comercial- suggereix un replantejament dels esforços en la matèria. On entendre els nous drives d’elecció i compra és cada vegada més divers. Un gran repte a vèncer es planteja per a les empreses i els professionals del màrqueting.
Fins no fa massa, no més de 50 anys, el màrqueting 1.0 era, juntament amb la revolució industrial, el pilar de qualsevol empresa. Actualment, i a la velocitat que es mou la societat, i per conseqüència el mercat, moltes de les organitzacions encara estan en aquest punt. I ja estem en el 4.0. Però quina és l’evolució fins a l’actualitat?
El màrqueting 1.0 neix a principis de 1920, on la demanda era superior a l’oferta, pel que es centrava en el producte únicament i exclusiva. El repte era vendre, vendre i vendre, el focus es posava en el producte i la seva gestió era tàctica.
El màrqueting 2.0 evoluciona al voltant dels anys 80, on el producte es deriva cap a les preferències del consumidor. El client passa a ser el centre, en lloc del producte, i en què l’estratègia comença a ser més important que la tàctica. És a dir, pensar en el client i dedicar recursos a dissenyar un bon pla per arribar a aquest, més que focalitzar-se només en l’execució. El client comença a ser el rei. Es posen en valor els conceptes de posicionament i diferenciació de la competència, amb propostes de valor funcionals i també emocionals, basades en les relacions més que en les pures transaccions, i amb l’objectiu no només de vendre, sinó de satisfer i fidelitzar el client.
El màrqueting 3.0, el trobem amb l’arribada del segle XXI i les noves tecnologies. La societat interconnecta a través d’internet i són les empreses que van cap als consumidors. Un dels gurús d’aquest màrqueting és el senyor Philip Kotler. El màrqueting 3.0 sorgeix com a necessitat de donar resposta a diferents factors: les noves tecnologies, els problemes generats per la globalització i l’interès de les persones per expressar la seva creativitat, valors i espiritualitat. És a dir, un màrqueting centrat en valors. No es tracta de veure el client com un pur consumidor del nostre producte, sinó com un ens amb ànima, sentiments i intel·ligència. Es tracta de tenir consciència i de tenir en compte que les persones busquen sentit a les seves vides i tenen uns valors que cada dia més exigeixen a les empreses i, per tant, als productes que consumeixen.
La nova tendència és el màrqueting 4.0, on la clau és la informació. El centre de tot aquest nou màrqueting són els valors i les persones. Però conèixer aquestes persones és el que fa evolucionar del 3.0 al 4.0. Preveure tendències i gustos és el que farà sobreviure una empresa d’una altra en un món de competència i constant evolució. De res serveix evolucionar o crear un producte si no sabem si serà valorat pel nostre client. Desxifrar les tendències i plasmar-les en el producte coneixent el nostre client d’una manera integral a través del Big Data, això és el que resumeix el màrqueting 4.0.
Un exemple de màrqueting 4.0 seria la campanya publicitària que ha tret El Corte Inglés per al Dia del Pare anomenada "Taladro". L’empresa ha apostat per una història curta carregada d’emocions i sentiments amb motiu del Dia del Pare. És una producció dirigida per la cineasta espanyola Gracia Querejeta. El lema d’aquesta campanya ha estat "Hasta el regalo perfecto se puede cambiar". Un gest de complicitat per part de la companyia a un dels seus pilars identitaris i un dels elements més valorats pels seus consumidors. Però aquest anunci no està venent només la facilitat de canviar un producte, està mostrant en la seva comunicació el temps que passem amb els nostres familiars més grans, i com el protagonista amaga les visites al seu pare amb una necessitat que és el "taladro".
Cada vegada més les marques s’adonen de com som les persones, que la nostra única finalitat no és només consumir, i fan prendre consciència de la societat en què vivim. En aquest cas, ens fan fer pensar en quelcom més que el producte, ens fan pensar després de veure l’anunci si dediquem el temps que requereixen els nostres familiars amb una certa edat i com ho gestionem. Una de les tècniques utilitzades en aquest anunci és la de: les neurones mirall, on ens identifiquem amb la imatge i seguidament la traduïm a la nostra realitat.
L’autora és consultor-mentora-formadora
