L’octubre del 2016 el parc científic i tecnològic de Terrassa, Orbital.40, organitzava una jornada sota el títol “Indústria 4.0, una realitat que vivim”. Una presentació que no pot resumir millor la gran oportunitat de futur i el gran repte al qual s’encara la indústria actualment amb la qual s’ha vingut a anomenar encertadament la quarta revolució industrial.
Va ser el govern alemany qui va decidir anomenar indústria 4.0 una visió de futur de la fàbrica intel·ligent, una visió de la fabricació informatitzada amb tots els processos connectats per la internet de les coses. Una visió que va molt més enllà de l’adaptació de grans fàbriques o sectors tecnològicament punters (que ja estan de ple en aquesta transformació) a una transformació digital localitzada, sinó que parlem del canvi tecnològic més important de les darreres dècades que s’estén fins a tenir la certesa que acabarà repercutint en tota la indústria i, per extensió, en tota la societat. No importa la grandària o el sector industrial de l’empresa, l’assimilació de les noves possibilitats de la indústria 4.0 suposarà una forta competitivitat per a les empreses que per desconeixement o manca de recursos no duguin a terme aquest canvi.
L’ús de la digitalització i de plataformes connectades atorga l’oportunitat de reindustrialitzar el nostre entorn, potenciar la indústria ja existent, retornar-la de forma no invasiva a l’entramat urbà o augmentar l’ocupació de la mà d’obra qualificada. Una fàbrica sensoritzada i robotitzada podria recollir dades constantment, adaptar-se immediatament a la demanda, servir de forma més personalitzada, aportar servei, dissenyar, produir i afegir serveis als productes físics.
Alhora, tampoc cal obviar estudis com “The future of employment”, de Carl Benedict Frey i Michael A. Osborne, de la Universitat d’Oxford, que ens advertien ja el 2013 que “la fusió de la robòtica, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial tindrà un impacte devastador en el mercat laboral”. Segons les seves estimacions, en 20 anys prop de 700 professions actuals seran desenvolupades per màquines i els robots podrien desenvolupar en un futur les tasques en les quals avui dia treballa més del 47 per cent de la població activa.
La quarta revolució industrial, per tant, suposa un repte davant del qual cap administració pot girar l’esquena o exercir de simple espectador. Des de l’àmbit supramunicipal ja s’han iniciat programes d’informació i autoavaluació de les empreses per situar-se en aquest nou marc competitiu, programes d’acompanyament tecnològic o d’ajuda a les inversions per dur la indústria un pas més enllà.
Des de Terrassa, les patronals, Leitat i el mateix Ajuntament, a través d’instruments amb un potencial tan poc explotat com el Parc Orbital 40, també han mostrat el seu coneixement d’una transformació industrial cada cop més imparable. Així s’ha transmès en jornades formatives i informatives. Fins i tot, com és conegut, s’ha optat per focalitzar esforços en aquells camps on es pot esdevenir un referent, com l’òptica i la fotònica (amb el clúster de fotònica del sud d’Europa, Secpho), intents de projectes d’especialització i competitivitat territorial lligats a la salut o l’aposta pel futur de la indústria audiovisual. Tasques totes elles que no es poden obviar ni deixar de banda, però on manca una intervenció global a la indústria existent i el potencial del territori.
Si Terrassa vol jugar un paper en la quarta revolució industrial en benefici de tota la seva ciutadania, cal que, més d’hora que tard, es plantegi seriosament una diagnosi acurada de tota la seva indústria en aquest camp, de com estan produint actualment, el potencial de transformació dins la indústria 4.0 i, evidentment, com pot traduir-se això al seu potencial d’ocupabilitat de la ciutadania.
Una diagnosi que hauria d’incloure inevitablement una fotografia del mateix municipi i les inversions que hauria de realitzar per acollir amb garanties de competitivitat la indústria futura. Una anàlisi que hauria de sumar-se i tenir-se en compte en la seva conclusió per a la revisió del Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa, un projecte fonamentat actualment en les possibilitats de negoci i mercat empresarial, però potser mancat d’aquesta indispensable diagnosi i plantejament de revolució tecnològica que ens pot portar a fer el pas necessari cap a un futur competitiu. Una diagnosi que tingui en compte també les repercussions socials d’aquesta nova indústria 4.0 i com pot acabar afectant l’ocupabilitat de la seva ciutadania, com s’encaren les polítiques socials o, sobretot, les formatives.
Dit això, si pensem que el futur immediat de la indústria 4.0 suposarà una indústria totalment autodirigida i gestionada per robots, crec que ens equivocarem. Segurament veurem com determinades tasques i processos seran copats per la robòtica i fins i tot per drons dirigits des de la distància. Però a curt i mitjà termini no veurem un futur robotitzat… El que sí que veurem serà una profunda transformació dels nostres entorns de treball i de la forma de relacionar-nos en les fàbriques, sempre en nom de la productivitat i d’un millor tracte al client. Estiguem atents.
L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES
